Una bona llufa

Quina innocentada si no fos veritat! Al món ja han mort 1,7 milions de persones pel coronavirus. La primera guerra mundial va deixar 20 milions de víctimes entre militars i civils. La segona, quaranta. L’home és el llop de l’home. L’expressió s’atribueix al comediògraf llatí Plaute que la va escriure cap a l’any 200 abans de Crist, tot i que la va popularitzar el filòsof anglès Thomas Hobbes al segle XVII. Ve a significar que l’egoisme, la maldat i l’estupidesa humana no tenen límits. Quina pena! Des del passat mes de març portem oficialment una bona llufa a l’esquena per culpa d’aquest virus que ens ha desmanegat la vida. No és una guerra en el sentit bèl·lic però sí una lluita universal per aquesta sagnia de víctimes. Enguany el Dia dels Innocents ha tingut més sentit que mai perquè el 2020 que acaba –ja està tardant– ha vist imposar-se un particular rei Herodes amb cara de covid-19 decidit a fer una matança, especialment entre els més vulnerables. A l’episodi bíblic, els damnificats eren els nens i nenes menors de dos anys de Betlem. Ara li ha tocat rebre a la gent gran davant la sorprenent resistència –per sort– dels més petits a la pandèmia. Uns i altres, col·lectius ben fràgils. Herodes volia desfer-se del nounat Jesús de Natzaret i va tirar pel dret. Més enllà de la llegenda, els indicis històrics diuen que el rei en qüestió era quelcom més que un llop per a l’home. Era un malparit. La covid-19 no té paternitat o maternitat coneguda oficialment, però encaixa perfectament en la categoria d’indesitjable. I la seva llufa no va acabar ahir com les discutibles bromes de la Innocentada de gran implantació a Espanya, Hispanoamèrica i també a Catalunya. A la resta del món el dia 28 de desembre tenen altres costums. Nosaltres tenim la llufa de paper amb una silueta humana a molts indrets, la festa enfarinada a Alacant o la festa dels bojos a València, per posar alguns exemples de com el sentit de l’humor –o la mala llet– intenta endolcir les tragèdies. Despertem! Som 29 de desembre i la llufa del coronavirus és ben present. Hem començat a posar vacunes, però el camí és llarg. La llufa del virus no fa soroll però si molta pudor. Mentre els científics i les autoritats asfalten amb injeccions la carretera cap a la «nova normalitat» a nosaltres ens toca continuar fent bondat i no abaixar la guàrdia del civisme. No siguem llops per als homes. Si de cas caputxetes vermelles. Passar-nos pel ral les mesures sanitàries durant els pròxims dies, setmanes o mesos no és una innocentada. No té gens de gràcia. És una putada que castiga grans i petits. Nascuts a Betlem o al costat de casa.