Cultura de la mort: no a l'eutanàsia

No ens ha d’estranyar que tinguem a les portes la llei de l’eutanàsia quan ja portem temps qüestionant què s’entén per vida. Què us passa que de manera accelerada teniu presses per aprovar lleis? De què teniu por? Si vivim en un Estat democràtic la veu del poble no us hauria d’espantar.

Ens presenteu lleis amb pinzellades de progrés quan no són més que imposicions que anul·len les llibertats individuals. Ens presenteu una societat més pròpia d’un món huxleyà controlada per «alfes» que no pas una societat lliure. Heu preguntat als professionals sanitaris?

Heu vist l’esforç que han fet per salvar vides fins a arribar a perdre en molts casos la pròpia? Creieu que no els ha dolgut decidir en moments extrems qui havia de tenir o no un respirador? Voleu posar en mans d’aquells que han triat la vocació de portar i salvar vides, la decisió de treure-la? Voleu carregar-se el seu codi ètic?

On és l’ètica que preteneu ensenyar amb la nova llei educativa? Si el passat 13 de desembre commemoràvem el 72è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, voleu anul·lar l’article 3 on es diu que tota persona té dret a la vida? No ens ompliu de notícies de persones que han superat malalties i viuen ara la vida des d’una nova perspectiva i són models de superació. No ens presenteu anuncis tendres on la família intentarà retrobar-se aquestes festes nadalenques dins de les possibilitats que permeti la pandèmia. No a l’engany egoista! Penseu que aquesta llei és pròpia d’un món ideal? No existeix un món ideal, però tots aquells que treballen per millorar-lo contribueixen a crear una societat de persones lliures, úniques, que se les valora pel fet de ser persona.

Posem els esforços en les cures pal·liatives per alleujar el dolor i acompanyar el malalt de forma integral, oferint consol i esperança. Dos mots tan preuats en aquesta pandèmia.

No sabem si és o no cert que el cínic Diògenes busqués un home honest, però necessitem més que mai persones honestes, dignes de representar-nos davant d’una societat que s’apropa cada cop més al precipici.

Senyors del Congrés de Diputats, vostès ja saben que una llei pel fet de ser aprovada no té per què ser ètica. Premin el botó del No a una llei que ens porta a un suïcidi i a una mort a la carta, i escoltin la veu de la seva consciència i no busquin una «llicència per matar».