Una oportunitat pel progrés

El darrer baròmetre del CIS ja ens mostrava la gran acceptació de la ciutadania de Catalunya cap a Salvador Illa. El Ministre de Sanitat porta gairebé un any sent un dels màxims responsables en la gestió de la pandèmia del covid-19 i ha estat capaç de fer del seu to i el seu tarannà la seva major virtut política.

Moments tan excepcionals com aquests requereixen de generositat i d’empatia entre els diferents responsables polítics, tot el contrari a la que ha estat la deriva de la dreta i de part de l’independentisme que han decidit utilitzar una pandèmia mundial per fer una oposició de dubtosa moralitat contra el Govern de l’Estat. Aquests dos sectors més bel•ligerants de l’espectre polític nacional no han entès que el que la ciutadania reclama en temps d’incertesa i neguit és aparcar les diferències partidistes per sumar esforços contra la greu crisis sanitària, econòmica i social que ha fet i segueix fent tant mal al nostre país.

Els i les socialistes hem entès la importància del moment i la necessitat de cercar grans consensos per afrontar amb determinació els grans reptes que tenim com a país. I qui millor reflexa aquesta responsabilitat i voluntat dels i les socialistes és en Salvador Illa.

La seva designació com a candidat del PSC a la Generalitat de Catalunya reforça el projecte socialista de cara a unes eleccions que seran fonamentals pel futur del país. I el reforça perquè el Salvador Illa és una aposta clara, ferma i contundent per portar la iniciativa en una campanya que pot arribar a ser molt diferent de les viscudes a Catalunya en la darrera dècada.

Aquesta campanya ha de girar en torn a una dicotomia clara on els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir entre dos projectes de país gairebé antagònics.

Per una banda, un projecte processista esgotat que ha estat el responsable de les grans retallades en serveis socials que ara patim més que mai. Un projecte que ens ha fet retrocedir social i econòmicament i que ha fet disminuir el benestar social i la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes. Un projecte que amb el pas dels anys ha evidenciat una clara voluntat, per una part de l’independentisme, de centrar el debat al voltant de trets identitaris i que s’ha allunyat d’aquella Catalunya oberta i plural que a tots i totes en enorgullia. Un projecte, doncs, al que se li ha d’atribuir, sense pal•liatius i amb la determinació suficient, la responsabilitat d’haver trencat Catalunya i de fer-la retrocedir social i econòmicament.

Vers aquest projecte de divisió i de ruptura, existeix un projecte de progrés i benestar que és el que representa el PSC. Un projecte alternatiu, positiu i propositiu que vol deixar enrere els anys perduts i tornar a fer de Catalunya el motor econòmic i l’orgull social que era no fa gaire. Un projecte que vol avançar cap a un horitzó de responsabilitat i progrés, que és conscient de la dificultat del moment i de la necessitat impetuosa d’abandonar debats estèrils per tornar a cosir Catalunya i fer-ho des dels principis de la convivència, la tolerància i el respecte cap a la pluralitat que ens defineix com a país. Un projecte progressista que vol passar pàgina, oblidar la Catalunya decadent que ens ha deixat el procés i avançar cap al país que totes i tots mereixem.

I aquest projecte l’encapçala i el representa el Salvador Illa. Parlem, doncs, d’una oportunitat no només per a un partit, sinó per a una part de la ciutadania que no es resigna i que lluita per avançar cap a una Catalunya millor.

Però si avui aquest projecte progressista te la opció real de guanyar les properes eleccions és gràcies a la feina de l’actual 1r Secretari del PSC. Miquel Iceta va agafar un projecte abatut, desgastat i allunyat de les aspiracions de la ciutadania i avui el deixa en una situació idònia, amb possibilitats reals de ser el projecte majoritari dins de la ciutadania de Catalunya. No es pot entendre el socialisme d’avui sense Miquel Iceta i aquesta és una realitat que s’ha de reconèixer.

I aquest és un projecte que viu de realitats, que s’allunya d’horitzons ficticis que donen l’esquena a la ciutadania. I aquest 14 de febrer haurem de triar entre seguir donant corda a un projecte de ruptura que ens ha deixat una Catalunya decadent; o si volem fer una aposta valenta i decidida, per Catalunya, i fer a Salvador Illa President.