Si el 2020 ha estat un pebrot, aquest 2021 l’hem començat parlant d’horticultura. Tinc el costum de dutxar-me sentit els informatius de la ràdio per si passa alguna cosa esgarrifosa i he de córrer cap a l’ordinador amb una exclusiva. És el que tenim els periodistes, que ens agrada el sabó i després treure’ns la merda del damunt. Però, clar, mentre estàs amb la carxofa a la cara no sents el de la carxofa de la ràdio, i t’arriba un discurs entretallat. El primer que vaig entendre el dissabte 2 (el dia 1 tinc butlla papal per no dutxar-me) és que parlaven de raves a un llinar, que com tothom sap és un camp de lli. No entenia res quan, de cop, he recordat la dona prenent llavors de lli com si fos un ratolí, mentre jo la mirava amb la mateixa cara que el gat Jinx. Després m’ha arribat una altra paraula: Vallès. Osti, mentre agafava el gel he pensat: raves, lli i ara el Vallès, deuen voler dir l’ametlla. Ja està! Estan fent la recepta de cuina del programa del Basté. Estava convençut que explicaven com fer un banquet per a 300 persones, quan he sentit que hi havien d’intervenir els mossos. Carai, deuen haver celebrat una boda i han marxat sense pagar, vaig pensar. Ostres, potser s’havia casat la Lorena amb el Carles a un castell i els convidats: els taronges, els blaus i els rojos, havien fet un simpa en grup. Clar, com actues si ets el cap de la policia i allà dins hi ha una representació del Parlament? Si entres al «Zoido style», malament, i si deixes que marxi el rei a Aràbia sense pagar al compte, pitjor. Calla, que ara veig que investiguen una altra cosa, ¡I és un bon pollastre! Quina sort! Ja estava fart de tanta verdura.