Titular llarg per a l'article més llarg de la pàgina d'opinio

Vidal Aragonès ha escrit un excel·lent llibre d’història política, d’història de les lluites socials i d’història dels Països Catalans des de baix a l’esquerra, posant en solfa d’agradable so la vida, l’obra i el pensament del republicà catalanista i federal Francesc Layret, advocat d’obrers anarcosindicalistes i una de les figures bàsiques i centrals en l’entramat que els primers vint anys del segle XX portà el catalanisme d’esquerres a prendre forma política. Era el seu un catalanisme d’esquerres federal i republicà, laic i socialista; i, no caldria dir-ho, però ho dic, radicalment enfrontat al catalanisme monàrquic, espanyolista i conservador fins a la medul·la de la Lliga Regionalista, del qual en deriva Convergència (com a concepte) i les seves conseqüències. Aquest fet sol ja ens pot fer entendre l’odi que els amos li tenien, que arribà al seu assassinat. Qui el matà? Doncs, més clar, l’aigua.

Amb una formació universitària i popular, perquè ell fou un dels grans de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, la seva família esquerrana facilità el seu accés a un tipus de cultura que no era només de lluïment i de mudar sinó, sobretot, emancipadora i transformadora, popular en el sentit que Gramsci usa la paraula. Per ell, la transformació social era possible tant tenint un càrrec de representació política (fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona i parlamentari a Madrid) com a partir d’un procés revolucionari com la Revolució Soviètica, que defensà amb gran entusiasme. La seva barreja conscient i buscada del catalanisme amb el republicanisme d’esquerres, una barreja que per ell era bàsica per alliberar el catalanisme de les urpes de la burgesia i l’obrerisme del lerrouxisme, el portaren a fundar periòdics com La Lucha i organitzacions diverses entre les quals destaca el Partit Republicà Català.

A banda de les seves relacions d’amistat personal amb Salvador Seguí i Lluís Companys, que ens donen una mica la idea del seu voltant immediat, Layret es convertí en un referent de la política republicana d’esquerres a partir, precisament, de la seva participació en la major part dels esdeveniments polítics del seu moment des d’una postura inclusiva i clarament de suma i d’acord entre les diverses famílies d’esquerres, sempre sense renunciar a la defensa dels drets dels més desafavorits i de les lluites obreres a partir, també, de la seva tasca professional com a advocat. Vidal ens informa també en el llibre de molts altres punts, entre els quals m’han interessat especialment la seva contribució acadèmica, que inclogué la redacció d’una tesi doctoral de suggerent títol: La sociedad primitiva, su concepto y método de investigación, i la importància del seu «cos trencat», com diu Vidal, a l’hora d’esdevenir la potència intel·lectual i política que va ser. La paràlisi de les seves cames li impedí de jugar amb la resta d’infants de la seva edat i predisposà Layret a construir la seva vida al voltant de l’intel·lecte i del saber.

En aquesta biografia, per tant, Vidal Aragonès recull totes les facetes de Layret i això la converteix encara en més necessària en un tros de país que ha oblidat o desconeix el seu passat, fins i tot el més recent. Però el llibre és també important per a unes generacions de lectors i lectores que desconeixen a voltes de forma absoluta el seu propi passat ideològic i col·lectiu, i per tant quins podrien ser els seus possibles referents. A banda dels llibres d’història, la generació dels setanta, per dir-ho així, recuperà Layret a partir del teatre amb l’obra Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, escrita a quatre mans per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, reeditada per Arola Editors; i, també, amb un poema de Maria Mercè Marçal que en l’imaginari d’alguns com jo esdevingué referencial: «Vint bales foren, vint bales». Són referents culturals que van més enllà de la biografia o del recull del seu pensament i que no passen sinó que continuen essent perfectament vàlides, però a la nostra generació, als d’ara, ens faltava el llibre de tesi, la biografia militant, el text que ens situés el personatge en la seva època i el fes entenedor per a qui avui en vulgui saber els detalls i les línies generals. Ara ja el tenim.

Francesc Layret. Vida, obra i pensament ha estat publicat per Tigre de Paper, una editorial que cada dia més amplia el seu focus d’interessos i dona llum a espais de pensament i de recuperació de la memòria històrica pròpia imprescindibles per reconèixer-nos en un passat que, com tota la resta, ens han volgut robar per tal que no entenguéssim que veníem de lluny i les lluites centrals d’aquest poble i de cada un dels individus que en formem part ni són noves ni massa originals i moltes de les coses que fem i que lluitem tenen antecedents propis que quan els coneixes esperonen, sobretot, a no defallir i tirar endavant.