Any de neu

La nevada d’aquests dies està deixant imatges bucòliques però també algunes de lamentables. El refranyer popular català diu «Any de neu, any de Déu». És l’equivalent al castellà «Año de nieves, año de bienes». Amb tot, l’agut sentit de l’humor dels nostres pagesos hi afegia «... però que no caigui a lo meu».

Amb la neu, com amb l’aigua, és difícil trobar el punt just que garanteixi més beneficis que estralls i inconvenients. De moment no podem controlar la intensitat de les precipitacions i que ens hàgim de conformar amb les previsions cada vegada més fiables. Fins aquí, comprensió i paciència. En el que hem de ser més exigents és en la capacitat de reacció de les administracions públiques i de les empreses subministradores de serveis energètics i de comunicació. Les nostres comarques, el nostre país, ja ha viscut prou situacions meteorològiques extraordinàries per a haver après la lliçó. Veure i patir carreteres tallades o milers de persones sense electricitat o telefonia són la prova del cotó fluix que l’assignatura no s’ha aprovat. Si aquestes situacions són tristes en zones urbanes, es converteixen en dramàtiques a les rurals.

El que ha passat al Priorat, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta és un indicador del desequilibri territorial que pateix Catalunya. El model de país desenvolupat fins ara per tots els governs que ha tingut la Generalitat i avalat pel Parlament de cada moment té escletxes en la capacitat de reacció davant les situacions d’emergència. Ara parlem de les nevades, però hi podríem afegir els aiguats, els accidents químics i, encreuem els dits, en el risc nuclear. És un problema de planificació, però també de dotació pressupostària i de musculatura política per fer el que es diu que es farà. Els alcaldes i les alcaldesses dels municipis d’aquestes comarques interiors estan molt sols i han de fer mans i mànigues per assegurar la qualitat de vida dels seus conciutadans amb els qui els hem vist aquests dies retirant neu dels carrers i dels camins. I no perdem de vista el que ha passat a Madrid, capital de l’estat espanyol, Sort de la iniciativa veïnal! I és molt preocupant la impotència de les administracions públiques davant les empreses privades subministradores de serveis estratègics. Són companyies a les quals no els tremola el pols a l’hora de fer els rebuts als clients, que guanyen molts diners al cap de l’any, però que podrien ser més proactives i reactives per complir satisfactòriament amb els compromisos dels seus contractes.

Els pròxims dies, si aquest divendres 15 es decideix mantenir la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer, tindrem l’oportunitat de preguntar als candidats i a les candidates per aquestes qüestions. «Any de neu, any de Déu»?