La meva dona té una afició estranya, a banda de festejar amb un prejubilat: viu envoltada de rates de peluix. Com que no tenim fills, ni gos, ni gat a casa, ella li posa nom a cadascun dels rosegadors. Fa un parell d’anys em va preguntar com dir-li a la rata més grossa. No vaig trigar ni un segon en respondre: Endesa! I així passarà a l’eternitat, perquè un bitxo d’aquests no es destrueix tan ràpidament com els que mengen pinso. Per cert, que si tens un gat, ja hauràs vist que hi ha més varietat de pinsos que plats a un restaurant Michelin. Que si per a gossos petits, que si per a gats amb sobrepès... i també n’hi ha per a polítics petits amb sobrepès i gossos. No penseu gaire, només n’hi ha un.
Faré una cosa molt lletja en un article d’opinió i probablement alguns llençaran el diari després de llegir-ho: «Em cago en els directius de les elèctriques que pugen la factura en aquests dies de fred i pandèmia». Ja posats a evacuar, també en els que van decidir pujar l’autònom en períodes de baixa facturació. Com que avui estic «cagón» també maleeixo als que han decidit que els bancs siguin com la sala de ball La Paloma, que per fer un «ingrés» has de saber fer anar molt bé la maquinària. Es pot tenir tan poca vergonya i insensibilitat com per a encarir el preu d’un servei tan bàsic com el seu cervell? Es pot permetre que els polítics, els rojos, els blaus o els verds no facin res per evitar aquests abusos? De veritat aquests paios que paguem amb els impostos han de riure de les nostres precarietats? Parlant d’electre, i com que em queda poc espai, jo poso els ingredients i vosaltres ja cuinareu: electre i ous. No us cal recepta, oi?