Ara que tenim el món dividit entre dretes i ultradretes, de benzina o elèctric, ibers o imperials, del Barça o de l’Splau... arriba la tele i Plam! Ens demana que decidim si Tarragona o Empúries mereixen ser el monument favorit de Catalunya. Apa, vinga! Que si t’estimes més el pare o la mare. A veure, senyors de TV3, fer votar els tarragonins i els d’Emporion és com fer un referèndum d’independència i que votin tots els de la Península: guanyarà l’opció on visqui més gent. Hi ha una petita diferència entre els dos candidats: no, no és que Empúries no tingui un carrer dedicat a Pere Martell, és que allà... no hi viu ningú! Per tant, si els de Tarragona van votar Tarraco i els d’Empúries van votar Emporion... Ja podem imaginar qui va guanyar. Com quan el David Bustamante participava a Operación Triunfo i els veïns de San Vicente de la Barquera es gastaven el sou en SMS perquè guanyés el ploraner (no, no és el Llach).
Reconeguem que en aquest país no hi ha consens per a res. Fins i tot pensàvem que els del Congrés, que són de Madrid, i els de l’Assemblea, també de Madrid, s’entendrien. Però, amb la pandèmia, està vist que el color pesa més que el paisanatge. Tot i que m’agrada Tarraco -perquè conec la història des de l’emperador Joan Miquel I (ja van per la tercera dinastia) a Ricomanus Grogus Maximus- crec que Empúries té uns valors que aquí no tenim. Per exemple, no limiten la velocitat a 30 i tampoc han de decidir què fer amb la Savinosa. A més, diuen que allà van estar els ibers, els grecs i els romans. A Tarraco, vam tenir els ibers, els romans... i els tartessis, que són els que van muntar els bars de tapes a Bonavista.