Un any després de l'explosió a IQOXE

En el primer aniversari de la fatídica explosió a la planta d'IQOXE, que va causar 3 morts, diversos ferits i nombrosos danys, voldria fer arribar el nostre escalf a les famílies que van perdre un ésser estimat en l'accident i a totes les persones que en van patir les conseqüències materials, psicològiques o de qualsevol índole.

El que va passar la tarda del 14 de gener del 2020 no pot tornar a passar mai més. Una de les expressions més repetides després de l’accident va ser que calia un canvi de paradigma, un abans i un després en la seguretat del sector químic. No podem perdre de vista que era la primera vegada que, per un accident en una indústria química, moria una persona externa al complex. Ni tampoc podem obviar que van passar 32 minuts des de l’explosió fins que es confirma en quina empresa s’havia produït l’accident, ni que mitja hora després encara no se sabés quin producte cremava, ni que no sonessin les sirenes en cap moment. Una mostra evident que interpel·lava a un canvi immediat dels protocols d’actuació i a una inversió en nous sistemes tecnològics capaços de monitoritzar i detectar -a temps real- qualsevol fuita que pugui posar en perill la població.

L’impacte psicològic d’aquest accident sobre la població de Tarragona va ser enorme, posant en qüestió la confiança de la gent amb la indústria. I -per recuperar aquesta confiança amb un sector que aporta el 30% del PIB del Camp de Tarragona- cal una feina ingent entre els diferents actors implicats. La inversió en tecnologia, en les condicions de treball –no només en aquelles indústries amb millors protocols de seguretat- en la transparència en la informació, en la formació continua a la societat i en la gestió ràpida i eficaç de les situacions crítiques, són els únics camins que ens poden dur a una recuperació real de la confiança.

El retorn de la gestió de les emergències químiques al territori amb la recuperació del PLASEQTA, en resposta al clam unànime de la societat tarragonina, és el canvi més significatiu que s’ha produït en aquest any. Un pla en què s’han incorporat les al·legacions d’ajuntaments i entitats i que preveu, entre altres canvis, que es facin sonar les sirenes d’alarma des del moment de l’activació de l’emergència a l’espera de conèixer la seva afectació. Malgrat la complexitat de la situació sanitària que vivim des de fa mesos, s’han produït avenços, ara bé, la pandèmia no pot esborrar la necessitat imperiosa de dotar de recursos econòmics aquest pla perquè el seu desplegament sigui real i immediat.

En un extraordinari missatge d’unitat a l’ajuntament de Tarragona, tots els grups municipals vam acordar que el consistori ens personéssim com a part afectada en la causa penal que s’instrueix en motiu de l’accident d’Iqoxe. El camí de la justícia, que amb tota probabilitat serà llarg i lent, no pot condicionar aquest canvi de paradigma necessari perquè no torni a passar un accident com aquest. Les conclusions de la comissió del Parlament de Catalunya sobre el cas IQOXE, les nombroses aportacions d’entitats, administracions i col·lectius en les diverses reunions celebrades durant aquest any i en l’el·laboració del nou Plaseqta, aporten suficients elements per començar a materialitzar el canvi de paradigma necessari perquè mai més torni a passar.

El Camp de Tarragona assumeix la càrrega solidària de suportar les externalitats d'una indústria que comporta grans beneficis per a tot el país, per tot l'estat i per tota la humanitat. I per això ens sembla que és just reclamar com a compensació totes les inversions en seguretat necessàries perquè els veïns visquin amb la tranquil·litat que es mereixen.