Els que heu estudiat matemàtiques em direu com es resol l’equació. Resulta que he de fer un tràmit al Registre Civil, que no us importa un pebrot saber què és, i em demanen un certificat de naixement. El demano. Aquell home que em va batejar a l’església de San Miguel de Jerez no és que hagi mort, és que probablement ja ha mort el seu net. Ah, perdó, que és un mossèn. No hi havia caigut.
Tinc el certificat! Gràcies. Un petit detall «caduca a los tres meses». Com? Que d’aquí a tres mesos el certificat ja no serveix? Hauré nascut a un altre lloc? O potser vindré al món un altre dia? Mira, per demanar que no quedi: vull néixer el 20 de novembre del 1975 a la Zarzuela. Crec que m’anirà millor que ara.
Mirem què més necessito... Certificat d’empadronament. Entro a la web i, ai carai! Ha de ser el certificat històric i per a aquest has de demanar hora a l’OMAC. Com que és històric, deu ser que tenen allà un escriba amb túnica que te l’escriu amb ploma i una perfecta cal·ligrafia: «En el año 1640 de Nuestro Señor llegó a Tarragona Don Moisés, conde de Peñalver y Duque de Núñez». Sí, ho heu endevinat, el certificat d’empadronament també caduca, així que m’he d’afanyar a demanar hora al registre. Entro a la web i, premi! La primera hora disponible és pel mes de maig, data en què tots els certificats estaran caducats. Deixeu-me trucar a veure si amb el tema de la pandèmia poden fer els ulls grossos amb la caducitat... «Ho sentim, la seva trucada no s’ha pogut realitzar». En fi, així va el món. Per cert, si teniu una multa i la voleu recórrer us recomano un garrofer que hi ha a una rotonda de l’avinguda Catalunya. Allà us podeu penjar tranquil·lament.