Persones-programes

Sembla que davant la propera campanya electoral en portes, l'única discussió és quins seran els líders i poc de què aniran les propostes programàtiques, d'uns i d'altres, cosa que a més s'incrementa en una aposta pel personalisme amb fixatges que sembla que és l'únic que ocupa i preocupa a les diferents opcions, que deixant de costat el que hauria de ser la referència obligada, el que es vol fer i sobretot com es vol fer i, en definitiva, si és realment possible portar-lo a terme. Ens podem quedar amb els cromos dels líders, posats o imposats, però en cap cas s'hauria de renunciar a conèixer el que realment es proposa a curt i mitjà termini, i el que és més difícil, a obtenir garanties de concreció de tot el que es parla des del model vigent, per damunt d'anhels fora de la realitat. Segurament el fàcil és endinsar-nos en la utopia, els desitjos ideològics o, fins i tot, els interessos amagats d'uns i altres, però malauradament la realitat és la que és, especialment, si tampoc s'oblida que estem immersos en una crisi sanitària amb conseqüències econòmiques imprevisibles, que comportaran «drames» inquantificables, als que s'hauran de donar resposta des del seny i el possibilisme pragmàtic. No he vist encara quines són les alternatives concretes per afrontar el demà proper per una ciutadania que, en gran manera, ha exhaurit les seves reserves econòmiques i que es pot veure abocada a una situació de misèria, més generalitzada del que puguem sospitar; quina resposta donarem als milers de joves que tampoc tindran feina i als milers de treballadors que veuran com les seves empreses es tancaran davant una manca de client, o inclusiu un sector d'emprenedors que també perdran tot el que tenien i havien construït ls darrers anys, fruits d'esforços sense límit; és a dir, el panorama és el que és, i sembla que l'únic important és «qui manarà».

Per cert, una altra qüestió també a debatre, pel que afecta els pactes, que en cap cas podran lligar-se al «poder temporal», sinó que hauran de ser fruit d'una visió en perspectiva a no ser que vulguem caure, un cop més, en el mateix desprestigi d'un partidisme que diu el que li convé a l'hora de demanar el suport electoral i que després fa el que vol en funció del seu interès particular. Ens podem deixar enganyar per discursos fora de context, com ens trobem que massa vegades lliguem la seva opinió a propostes ideològiques fora de la realitat global, pensant que després ja es farà el que convingui, amb exemples ben recents de referències municipals emblemàtiques, on quan convé es renuncia a tot per tal de seguir governant, al preu que calgui i amb les renúncies que siguin necessàries. És evident que tot el que esmento, a més, va lligat a uns mitjans de comunicació, públics i privats, que volen aplicar les seves tessitures en funció dels seus particulars interessos, qüestió que encara condiciona molt més tot el que exposo, ara bé, no estaria de més reflexionar sobre el que realment es programa i els seus avals per fer-se realitat, que tot el demès, encara que això sigui complicat i difícil.

L'alternativa és seguir en la línia actual de personalismes, buits de realisme, on el que prima és l'opció de poder per damunt de qualsevol altra, ja sigui a Madrid, Barcelona, Europa o al món, i aquesta línia ens apropa a un descrèdit de la tasca pública que no sé si ens podem permetre.