Clara Zapater no és només una noia de Tarragona que va perdre la vida a Duisburg per la criminal desídia dels organitzadors d'un concert. Clara Zapater som tots. Clara Zapater és la teva filla, la meva, és qualsevol noia de Tarragona o de qualsevol ciutat del món que ha mort de forma injustificada. Però, a més de la seva pèrdua, la seva família ha patit les conseqüències i la ignomínia de ser víctimes d'una mofa del sistema judicial d'un país europeu, modern, del segle XXI, que ha volgut mirar cap a un altre costat a l'hora de condemnar els responsables. Ni s'han dignat a escriure una sentència.
Hola Josep, hola Joan, hola Maria, podeu imaginar que us truquen per dir-vos que el vostre fill ha mort? Ara penseu que, anys després, us diuen que els responsables de la seva mort estan tranquil·lament a casa, sense haver pagat ni un euro de multa, ni haver passat un dia a la presó.
Citar la Clara en els meus articles té una finalitat: que el seu nom no caigui en l'oblit i, ja de pas, que tots els tarragonins donem suport a una família que ha viscut dos cops terribles: la mort d'una filla i la mort de la justícia. Aquest vespre, TV3 emet un «Sense ficció» on es fa un recorregut, emocional i periodístic, del cas d'aquella merda de concert que mai s'havia d'haver organitzat. Els que tinguin una visió analítica, coincidiran amb mi: és un amistançament entre polítics i jutges. Una prevaricació de llibre. Jo ja l'he vist, plorant davant la televisió. Mireu el documental i després llenceu quanta més merda millor a les xarxes, a veure si la senyora Merkel i el senyor Steinmeier obren els ulls i volen mirar cap als responsables de la mort de 21 joves