Com que estem en precampanya electoral, haurem d'adequar els termes a la situació. Tu ets el president del PFE (Partit de Fadrins Empedreïts) i vas fent amb la play, els amics, la Flash, el Sutton, Bikini... I un dia et gires, i darrere teu hi ha una secretària general nova que comença a fer canvis al programa electoral. Amb tota la cara. Aviat els amics no hi són, el Flash és allò que fa servir el Pep Escoda, Sutton és un desguàs de cotxes i Bikini unes illes de l'Oceà Pacífic. Sí, senyors, la secretària general ha convertit un partit independentista en un bipartit. Com? No enteneu res? Sí, home sí, parlo de la meva dona.
Ahir, amics, va fer 17 anys que vaig començar a festejar amb una noieta que estudiava a les Rambles de Barcelona, al barri aquell que abans li deien el «Chino» i ara és el Raval. Però, ei, que la Universitat Pompeu Fabra no tenia llumetes vermelles! La vaig esperar tant, que alguna vegada m'havien deixat una moneda pensant que era una estàtua humana. El que no sabia és que aquella noieta angelical es convertiria, amb el pas dels anys, en una barreja de Cristina Almeida i un «sargento de puesto de la Guàrdia Civil». Com que jo treballava en aquells moments a la productora El Terrat, ho hem celebrat fent un dinar... a quin restaurant? A El Terrat de Tarragona, amb un menú d'aquells de 60 plats on el cambrer fa més quilòmetres que Iceta. Deixeu-me que feliciti la meva parella per aguantar-me. Zorionak! Muak! I vosaltres direu: aquest idiota fa un article d'opinió a un diari per anunciar el seu aniversari de bodes? Ei, a mi no m'insulteu... no estem casats. Vaig fer com el Pedro Sánchez, ho vaig prometre, però després de veure el Mainat...