Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Fa unes setmanes hem assistit a un debat públic sobre l'ajornament o no d'unes eleccions, amb el que això suposa per la mateixa estratègia partidista, d'uns i altres, en funció de les dades demoscòpiques que es disposen a l'hora d'avançar uns resultats més o menys favorables.

El tema en si mateix es pot considerar important si es fa extracció de l'autèntic problema que tot ho condiciona, la situació mèdica pandèmica i les seves repercussions per una ciutadania, farta de paraules buides, d'improvisació permanent i acreditada incapacitat de resposta pel que està succeint.

Fins i tot, de manera increïble, hem tingut tota mena d'arguments, defensant o no, el posicionament davant de l'anul·lació electoral, on prevalien les respostes polítiques per davant de les sanitàries, buscant la intervenció del poder judicial a l'hora de definir determinats punts estratègics. No seré jo qui hagi de dir qui té la raó al respecte, però el que és «infumable» és pensar en la mateixa discussió sense valorar l'opinió dels metges, epidemiòlegs i especialistes que quelcom hauran de dir.

Tampoc entenc els pobres arguments, «manipulats en funció del posicionament polític», d'uns representants públics que poden prioritzar l'interès particular per damunt de qualsevol altre concepte.

És cert que la política és fonamental en una societat amb vocació democràtica, i que el mateix desacord és el que ve a enriquir el dret a pensar diferent, però «amb la que està caient» hauríem d'exigir als nostres líders la renúncia al seu desig particular per sumar en una estratègia conjunta.

No he entès, encara avui, perquè davant la magnitud del problema no s'han buscat consensos compartits entre totes les opcions polítiques; exemples com, en el seu moment, va suposar «els Pactes de la Moncloa», a l'hora de fixar una estratègia conjunta al màxim nivell, que garantís per la gent una visió treballada i fruit de la conversa conjunta. La realitat és que el tema sanitari s'ha convertit en una «arma política» on existeixen posicionaments contraposats; el fàcil haurà estat trobar la implicació real per damunt de l'enfrontament permanent, on estem instal·lats, i on els discursos només tenen un apartat de desqualificació mútua, imperdonable en el moment actual.

Conseqüència de l'anterior és que estem veient com els debats irreals es fan generals i reflecteixen un interès particular per damunt del qual hauria de ser fonamental, i la síntesi, que no surt per enlloc, sembla que s'oblidi, interessadament o no, que sigui quina sigui la resolució final pandèmica, després vindrà una necessària reactivació econòmica on des de totes els vessants s'haurà d'oferir a la ciutadania una capacitat de lideratge irrenunciable; ja sé que el tema no és nou i el món se n'ha sortit d'altres, també molt greus, com les situacions posteriors a les guerres mundials, però crec que el marc actual és, si més no, encara molt més difícil i complicat, i és aquí on serà necessari una gestió possibilista i amb capacitat d'explicar el nou model que, sens dubte, es produirà i que poc tindrà a veure amb el que ha estat el món els darrers setanta anys.

Podem continuar en la dinàmica fora de la realitat objectiva, pensant que el model vigent s'haurà d'adaptar, però crec que en cap cas es donarà una adaptació, sinó que el que ve és una nova situació que poc tindrà a veure amb el que s'ha viscut i que suposarà molts canvis, sobre qüestions que podríem pensar com intocables.

No sé si la nova situació serà millor o pitjor, però del que sí que estic segur és que serà molt diferent de tots els nivells, també en el vessant polític, on crec que la capacitat de decisió es veurà altament reduïda en funció d'una evidència global-general inapel·lable, l'adaptació, a més, segurament no serà a llarg termini, sinó que serà automàtica, i és aquí on sabrem si som capaços d'assumir-la, i si, en tot cas, podem condicionar-la, cosa que veig molt difícil, per no dir impossible. És a dir, ens imposem o la mateixa realitat en passarà per sobre, i de poc serviran els exercicis de «paraules» fora del context vigent.

tracking