Rubicó

D'aquí a tretze dies decidirem la composició del nou Parlament i definirem els vímets amb els quals els electes –els seus partits– hauran de teixir el Govern de la Generalitat. Probablement, posar les urnes el catorze de febrer no sigui la millor decisió veient les dades de la pandèmia i si escoltéssim als experts. Però el sistema judicial, una vegada més, ha interferit en la sobirania política dels catalans i ha deixat sense efecte l'ajornament raonable pactat per tots els partits amb representació a l'actual Parlament, excepte el PSC. Al general Juli Cèsar se li atribueix la frase Alea jacta est quan, procedent de la Gàl·lia, estava a punt de travessar el riu Rubicó per entrar el territori de Roma i iniciar la guerra civil contra el també militar Pompeu.

Que ningú s'espanti! La meva referència no busca cap mena de paral·lelisme històric ni polític entre aquest episodi de la Roma antiga, i l'Espanya i la Catalunya actuals. El que m'interessa és l'expressió llatina acceptada universalment per referir-se a quan s'ha pres una resolució decisiva de la qual hom no pot tornar enrere. Eleccions el 14-F? Doncs anem totes i tots a les urnes. Confiem que les autoritats administratives i sanitàries competents seran responsables i eficients a l'hora de garantir l'equilibri entre el nostre dret a votar i la protecció de la salut individual i col·lectiva. Fem el cor i el cap forts, posem-nos les mascaretes i demostrem la força democràtica de la ciutadania. Aquest passat mes de gener va fer un any de les declaracions de l'expresident Quim Torra afirmant que la legislatura ja no tenia recorregut polític, reconeixent la desconfiança entre els socis de govern –Junts per Catalunya i ERC– i anunciant la convocatòria d'eleccions després de l'aprovació de pressupostos. Resultat: comptes aprovats a l'abril, president inhabilitat al setembre i convocatòria d'eleccions al desembre. Catalunya, els catalans i les catalanes necessitem que es clarifiqui com més aviat millor el panorama polític i institucional. D'això en depèn la gestió el futur, però especialment el present. La superació de la crisi sanitària, la recuperació econòmica i social i l'enfortiment de la confiança entre els ciutadans i les institucions són objectius en joc en aquestes eleccions. He vist, escoltat i llegit diversos debats entre els candidats i les candidates a la presidència de la Generalitat i la veritat és que de discussió coral per contrastar propostes més aviat poca. Molts monòlegs propis de les campanyes prefabricades i repetitives. Diumenge 14 de febrer, fem la nostra feina i anem a votar massivament i en consciència. Dilluns 15 ells hauran de seure per teixir acords.

Votar és el nostre dret i assegurar la governabilitat del país la seva obligació. Cal que els candidats i les candidates i els respectius partits s'atreveixen a creuar el Rubicó de la democràcia sense prejudicis. Haver de repetir les eleccions seria un nou fracàs. No hi ha marxa enrere. No volem «trumpisme» ni trampes.