Ja sabeu que jo de futbol no hi entenc, tot i que em van portar alguna vegada a la llotja del Barça perquè se'm contragués el virus culer. Però, tot i no entendre d'esports, de sous podria escriure una tesi doctoral, específicament dels baixos. Com us passa a la majoria de vosaltres, que cobreu una merda, veure els sous de Messi o dels youtubers famosos em provoca urticària. Jo com a «rojo» el que faria seria repartir tots els seus milions per la gent que ho necessita. Ep! Algú ha cridat comunista? Doncs si ha de ser per això, benvingut sigui el senyor Marx. Una pregunta: per què ningú s'ha posat les mans al cap veient el que cobren Julio Iglesias, Alejandro Sanz o Raphael per una gira? Ah, perquè canten bonic, clar. I, ja posats, no he vist que ningú cridi pels sous milionaris dels directius dels bancs o que critiquem el preu d'una sarsuela a un restaurant d'Aràbia Saudita. No he vist ningú queixar-se per la pasta inútilment invertida en els vaixells de l'1-O. No he vist queixar-se dels pilots de Fórmula 1, de les campanyes de publicitat de Pipas Facundo o de les propietàries d'autopistes que ens van traient la sang goteta a goteta.
Senyors, Leo Messi o El Rubius no són persones, són empreses que generen beneficis, i així s'han de jutjar els seus ingressos. D'altra banda, entenc que si fitxessin el teu fill per un preu milionari, t'ofendries molt i molt. Clar! I aquí arribo al final del tema: no hem de criticar qui cobra, sinó qui paga. Si us hi fixeu, en aquest país si un company de feina cobra més que tu el que fem és criticar-lo en comptes de felicitar-lo? Per cert, si publiquessin el meu contracte tindríeu el millor article humorístic que he signat.