Pensava que ningú podia millorar aquella imatge d'un pianista tocant a una plaça de Barcelona durant uns disturbis amb contenidors cremant i furgonetes policials desbocades. Però ara, en veure aquesta notícia de la noia que segueix amb la seva classe de zumba davant de les unitats militars que arriben a donar un cop d'estat, m'ha semblat una lliçó pels polítics. No hi ha millor manera de dir-los que el poder polític establert comença a importar un pebrot al ciutadà. Aquesta noia fent aeròbic a poca distància del Parlament birmà o no s'ha adonat de la presència de desenes de vehicles militars que van a enderrocar la presidenta... o sí que ho ha vist, però ha passat de tot. De fet, la música amb què balla, conté sons de trets i sirenes. Potser el seu home és militar i la nit anterior, després de jugar al Mahjong, li va dir: «Ei, vols fer un vídeo que ho petarà? Demà a les 12 donem un cop d'estat, posa la càmera i balla…» bé, això mateix però en birmà. Imagino que el 23-F (el del Tejero) al voltant del Congrés dels Diputats devia haver-hi desenes de terrasses plenes de gent amb la cervesa a la mà mirant com passaven cotxes militars. I tal com som natros, i ells, si haguessin fet futbol en aquella hora, els hauria importat una bleda l'ordre constitucional que aquell sí que volia trencar. Però, ja veieu, està a la presó, com els presos polítics catalans... ah, no, calla!, que l'he vist anant a exhumacions de dictadors. Doncs, tornant a Birmània, l'Iceta li va preguntar un dia a Salvador Illa què havia de fer per ser ministre i sabeu què li va contestar? «Pon la cámara y baila», però en un castellà força clar, no era català, ni birmà.