Sobreinformació vírica

La crisi sanitària que ja dura prop d'un any, ha comportat un conflicte evident d'interessos de tota mena, i l'acaparament informatiu del tema ha suposat, a més, l'aparició de nous personatges mediàtics i, sobretot, opinions contraposades, tant en l'apartat sanitari, com també pel que fa al vessant econòmic, polític i social, etc.

El fet inesperat que patim, i que es fa cada cop més quotidià, ens transporta a tots cap a un nou model de vida i convivència al que ens haurem d'adaptar, per molt que puguem no estar d'acord, o creure que determinades mesures són lluny de la lògica, o que fins i tot, no es fa tot el que tocaria per buscar mesures amb millors resultats.

El que sí que és inapel·lable és que, des de qualsevol punt de vista, el cert és que gaudim de molta informació, tant pel que fa al tema purament sanitari, com pel que tot això comporta pel nostre present, però sobretot pel nostre futur. Si analitzem fredament el problema, podrem concloure que disposem de milers de noves que aprofundeixen en la situació des de múltiples vessants i que fan que fonamentar una opinió real i objectiva es faci pràcticament impossible, fins i tot «el bombardeig» d'anàlisis, més o menys teledirigits, el que fa és que en cap cas se'ns permeti veure una objectivitat que no apareix, davant una sobreinformació desmesurada.

És evident que la lògica, en el punt on som instal·lats, es fa difícil de valorar, i el que és més complicat buscar consensos tampoc es troba en l'ordre del dia que seria lògic disposar, si realment volem avançar cap a solucions possibles. L'evidència inapel·lable és que la crisi és global, i per tant, tots som «esclaus» del model mèdic, una altra cosa és si això permet fer polítiques mundials i, sobretot, si s'està disposat a acceptar un marc general per la trobada d'una sortida a l'esvoranc.

Entenc que no té cap lògica el discurs polític interessat, diferent segons el territori on s'aplica, que suposa una desconnexió evident de l'autèntica necessitat d'arribar a solucions globals, tot això en funció d'interessos, cada cop més foscos i inexplicables, que el que sembla que volen és vendre respostes interessades de manera exclusiva.

Per molt que disposem, de vacunes i medicines acurades a la malaltia, sembla que oblidem que estem en un univers on la mobilitat ho és tot, i per tant, sembla necessari que la solució, sigui quina sigui, no pot ser unilateral, sinó que haurà de ser compartida, si realment volem que la negativitat quedi superada.

No entenc tampoc, el conflicte d'interessos, a qualsevol nivell, i les contradiccions repetides respecte a les mesures a emprar, que el que fan és traslladar a la ciutadania una visió de permanent improvisació i poc d'estratègia repensada i treballada, per no esmentar, també, el que comporta «l'apagada mediàtica» del que suposa el tema en si mateix pel tercer i quart món, on la manca de quasi tot no sabem que suposarà la mateixa pandèmia de manera objectiva. Podríem estar repetint els «punts foscos» i els dubtes que ens plantegem, però no estaria de més exigir als nostres representants, a tots els nivells, menys entrevistes i més arribar a consensos mèdics i estratègics, si això és possible. Segurament el que és evident és que som al davant d'un punt crític, on és complicar fixar una estratègia per fer-li front, especialment per les derives polièdriques que comporta, però si no es fa el que toca, el probable és que «la fi del conflicte sanitari» només sigui l'inici d'una crisi sense límits que pot modificar tot el que hem conquerit fins a la data a tots els nivells.

En definitiva, la sobreinformació no és garantia de res, i el que ben segur comporta és posicionar-nos en un marc d'ignorància interessada, en la que, com sempre, quelcom tindrà avantatges i imposarà criteris unilaterals.