Ho reconec, soc una rata de ciutat. Ja sé que a vosaltres us sonarà que Jerez, on vaig néixer, no deu ser petit. Només una dada: és com Tarragona, Reus i Valls junts. No he viscut mai en una població rural i això comporta que no entengui de bolets, d'arbres, ni d'animals. Quan vaig al poble de la sogra, a Lleó, camino pel camp cagat perquè pot sorgir qualsevol perill: abelles, vaques braves, gossos i gats salvatges i caçadors també salvatges. Sí, sí, caçadors. He llegit que ja se n'han carregat més d'un amb el tema de la confusió, com li va passar a... callo! I tots riuen de mi com si fos imbècil. Un amic baixava de la muntanya amb la bici i se'n fotia de les meves pors. Li vaig preguntar de què era la vena que duia al turmell, si havia caigut. Em va dir que no, que se li havia quedat enganxada una paparra i havien hagut de córrer.
Us faig un recull de premsa una mica especial. «Un home mor envestit per un vedell a una finca de Màlaga», «Mor un home de 32 anys després de l'atac d'un gos de raça perillosa a Cassà de la Selva», «Un home de 54 anys mor per l'atac d'un eixam de vespes asiàtiques». «Un caçador mata accidentalment un home que recollia pinyes a Santa Maria de Martorelles», «Un caçador fereix un ciclista durant una batuda del senglar a Massanes». Com diria el Jair: «Qui és el locu ara?».
El camp és un perill. I encara més si hi afegim que et pot sortir una porc senglar amb els garrins, o l'amo d'una finca amb mala hòstia. Abans duien escopetes de sal, però ara, amb aquests de Vox, ja deuen disparar amb bala. No aneu al camp, és perillós, especialment al Nou Camp, que es veu que també hi ha trets i algun cabró, en el sentit zoològic de la paraula.