Em pregunto què fa el senyorMiquel Sàmperquan veuimatges dels seus policies agafant de mala manera un periodista identificat ambarmillai la càmera a la mà. Em pregunto què fa el conseller d'Interior de la Generalitat quan això es repeteix un dia i un altre. Tan difícilésfrenar la pràctica de maltractar periodistes? Us diré el que faria jo: cridaria al meu despatx als caps de BRIMO i ARRO, els mostraria unaarmillade color taronja fosforescent i preguntaria: «Sabeu què és això o us faig un croquis a la pissarra?». L'armillai el braçalet de premsa els concedeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb una funció delegada autoritzada per Interior, després de presentar una sèrie de documents que acrediten la condició de periodista en actiu. Es pot pretendre tenir autoritat i que et respectin com a policia quan no es respecta la condició professional d'una altrapersona? Què us semblaria que jo, quan veiés a un policia,encara que estès identificat, pensés que estic davant un paio mal educat que porta un uniforme de carnaval. Caldria que les institucions, els polítics i els col·legis professionals arribessin a un acord per respectar els que exerceixen aquesta professió al carrer. És com si a mi se m'emportessin com a sospitós d'un l'assassinat perquè estic a l'escena del crim cobrint el cas. Que la capacitat intel·lectual dels components d'alguns departaments policials només serveix per a diferenciar colors, ja és conegut, però el senyor polític que mana a Interior hauria de posar ordre per a què no ens passem tota la vida criticant la seva permissivitat. Poseu remei a aquestes vergonyes -si m'ho permeteu- d'una puta vegada!