He quedat fart de política, així que us explicaré cosetes que no us facin pensar gaire. Per exemple, el fenomen de la barba. De jove em vaig adonar que tenia cara de capellà de poble dels anys seixanta, i fa uns anys, quan ja semblava un bisbe dels anys setanta, vaig decidir deixar-me la barba que veieu acompanyant aquestes lletres. Amb la cara rasurada, fins i tot els nens em prenen el pèl i Hisenda el «cuero cabelludo», que deien les novel·les del Marcial Lafuente Estefania. El recordeu? Aquest home -que també es va deixar bigot i perilla una temporada- es podia haver casat amb Corín Tellado, i ja haguessin tingut tota l'audiència d'ambdós sexes, quan encara només hi havia dos sexes.
Però quan et mires al mirall i dius: «Mira! Amb barba semblo més respectable», comença l'aventura. Si la talles tota uniforme ets l'Algarrobo del Curro Jiménez, l'Àbalos o el Junqueras. I com que tinc cara de pa de quilo, no em convé. També soc fan de Karl Marx, però aquella barba és massa descuidadota i no crec que et donin un crèdit a Caixabank. Tot i que m'ha dit un amic que sense barba tampoc te'n donen cap. Per tenir una barba com aquell cuiner de TV3 del «Joc de Cartes», has de dedicar mig dia a rentar-la, retallar-la, perfumar-la... Perquè, si et descuides, en un quart d'hora et converteixes en Tom Hanks a «Nàufrag». En tornar d'una barberia de hipsters gafapastes, la dona em va preguntar «Qui és vostè?». Així que vaig encarregar un estudi al departament de matemàtiques de l'URV, i han arribat a la conclusió que la perilla és a 12 mil·límetres, la galta al 6 i el bigoti al 3. «Què, com ho veus, carinyu?». He demanat el divorci, diu que semblo el Mariano Rajoy.