Tots els que fem creació d'una manera o una altra, hem d'estar indignats pel fet que un artista acabi a la presó. Ja veieu que jo he tirat merda damunt de tot: ministres, alcaldes, jutges, polítics... i ho faig amb la creença que no acabaré detingut o empresonat. Fa dies un amic em va dir que estaria bé que no fos tan crític en els meus articles, escrits o en ràdio, que la gent està farta de queixes polítiques. I mira que ho intento, però només cal posar els informatius un quart d'hora per veure que això que diu el Pablo Iglesias sobre el nivell democràtic, és cert.
La veritat és que no he sentit ni una cançó de Hasel, ni vaig veure els titellaires que van ser detinguts per una interpretació molt personal d'una obra per a nens. Quan una estructura es pot permetre que apareguin al món les imatges d'un cantant detingut per les lletres de les seves cançons i tant li fa, és que tenim un problema. Des de les institucions europees ja estan veient de quin color s'estan tornant els carrers d'aquest país. Però com si sentissin sirenes. Les condemnes del TEDH, repetitives en un mateix tema, sembla que no provocan cap intenció de canvi de funcionament de l'engranatge. Els ciutadans i els periodistes -no comptem amb els que es prostitueixen- estem ja farts d'aquesta contínua persecució de llibertats i obligats, especialment els que opinem, a denunciar aquesta censura. Hasel és Dani Mateo, soc jo, és Toni Albà i, fins i tot, els cantants que als anys setanta ja ho van viure. La creació ha de ser lliure. No seria d'estranyar que, qualsevol dia, quan fessin per televisió «S'ha escrit un crim», anessin a detenir el guionista per assassinat. Quina vergonya!