Unitat necessària

La merceria Parisi abaixarà les persianes a finals d'abril. És una mala notícia del món del comerç de Reus perquè afegeix una gota més al vas d'un sector que pateix símptomes de desbordament. Aquest emblemàtic negoci de fils i vetes va obrir portes fa vuitanta-cinc anys i el seu propietari, Manuel Parisi, amb noranta a la seva biografia ha dit que ja n'hi ha prou d'aquest color. No hi ha continuïtat perquè la feina de posar-se darrere un taulell no mola a les noves generacions i la competència de les mitjanes i grans superfícies comercials és molt dura.

Quan desapareix un establiment gairebé centenari, per l'aigüera de la història d'una ciutat se'n van moltes coses més que un negoci i uns llocs de treball. El que s'afebleix és una manera de ser i de fer que caracteritza la ciutat des de fa segles. Aquesta lenta erosió d'un dels principals atributs de Reus preocupa i molt als empresaris i empresàries i també a l'Ajuntament. Hi ha motius més que suficients per estar amoïnats. L'Agència Reus Promoció, l'organisme municipal que vetlla per la política comercial i turística, presentava fa pocs dies una campanya de promoció sota el lema genèric de Reus per tu per realçar el comerç, la gastronomia i la cultura local. Ho feia de la mà dels principals representants de tots aquests sectors. I és que mai com ara cal sumar visions i recursos per vèncer el repte majúscul de la transformació de l'espectacular teixit de petites i mitjanes empreses que han donat secularment musculatura, força i caràcter a Reus. La crisi econòmica associada a la pandèmia del coronavirus ha estat la pluja que ha caigut sobre uns carrers que ja estaven mullats a conseqüència de la implantació d'altres models comercials i dels canvis d'hàbits dels consumidors. I ja coneixeu la dita: carrers mullats, calaixos eixuts. Aquest aparent combat bíblic desigual entre David i Goliat està posant a prova la imaginació i la determinació dels qui pensem que el comerç de proximitat és quelcom més que una prestació de serveis i una venda de productes a la clientela. Al Palau Municipal o saben molt bé, doncs l'alcalde, Carles Pellicer, va ser president de la Unió de Botiguers de Reus abans d'endinsar-se en el món de la política. L'Ajuntament té l'autoritat de ser la institució que més bé representa als reusencs i a les reusenques i la força de ser l'empresa que gestiona els nostres recursos econòmics públics. Però seria injust atribuir-li tota la responsabilitat en la resolució d'aquest desafiament. Els empresaris i les empresàries comercials han de ser el principal aliat del consistori i això només serà efectiu si l'objectiu compartit és el bé de tota la ciutat amb molta generositat i visió de futur, poc personalisme i evitant les mirades parcials. O ens salvem tots, o la barca es podria enfonsar.