Diari Més

Creat:

Actualitzat:

Segur que és conegut per molts de vosaltres aquella dita popular que diu: «Sense pressa però sense pausa» o un altre similar que diu «vesteix-me a poc a poc que tinc pressa». Em ve a tomb per a recordar-vos que per més necessitat que tinguem d'alguna cosa, hem d'anar darrere això però no amb pressa sinó amb seguretat. Com si la pressa no ens atabalés. L'habitual quan necessites alguna cosa amb urgència és que a la mínima oportunitat d'aconseguir-ho et llancis cap a això. Però les presses no sempre són bones. Si allò que has d'aconseguir depèn d'una tercera persona. Pots espantar-la i generar-li desconfiança o pitjor pot veure una necessitat imperiosa per part teva i aprofitar-se d'ella. D'aquí això de, sense pressa però sense pausa. És a dir no perdre en cap moment el meu objectiu i si tinc l'oportunitat em dirigeixo cap a ell. No a tota velocitat i sense pensar. Ho faig com si no tingués la necessitat, però sense deixar que el temps s'allargui. Per això sense pressa però sense pausa. Similar això de vesteix-me a poc a poc que tinc pressa. Si tens pressa i et vesteixes de pressa és possible que ho facis malament.

Mal conjuntat, una peça de roba tacada o algun complement que et deixis. La necessitat avui dia constreny a molts i comprenc perfectament que a vegades el nostre cap és qui més ens exigeix. Fem les coses pas a pas i sense detenir-nos. Això ens portarà sens dubte a un bon fi.

tracking