Com sabreu, he treballat en coses de televisió i això m'ha permès tenir una certa relació -com a guionista- amb alguns personatges famosos. Però, abans d'entrar al món de la faràndula, ja m'havia creuat amb algun d'ells. Qui no recorda aquelles revetlles de les festes majors dels anys 70, al Serrallo o als Ploms de Reus. Allà vaig conèixer un Miguel Bosé molt diferent del d'ara. Anava vestit amb una mena de granota rosa ajustada i era més prim que el general de la plaça. A l'Ana Belén i el Victor Manuel els vaig fotografiar a la porta de l'Ajuntament de Tarragona. L'Ana Belén estava meravellada amb una cosa en què normalment no ens fixem: els arbres de la Rambla Vella. A l'Andrés Pajares, quan encara era «actor», el vaig conèixer a un hotel de Canàries, treballant per un diari d'allà. Em va fer molta gràcia que fes de Pajares lloant les turistes de la piscina.
Una nit del 1989, un company del diari, allà a Las Palmas de Gran Canaria, m'acompanyava a fer unes copes a un pub de la plaça Farray. Vam coincidir amb un parell de joves jugant al billar. Un d'ells es va acostar a nosaltres amb un porro per demanar-nos foc. Aquella cara em sonava, però no hi vaig caure. De fet, aquelles faccions no sabia definir què em recordaven, però jo no havia tingut mai amics a Canàries. Aquells dos nois es van fer amics del meu company, i fins i tot el van convidar l'endemà a gaudir de la piscina de l'hotel on s'allotjaven. Dies més tard vaig anar al cine a veure la pel·lícula «El baile del Pato». A la pantalla hi sortien els dos joves del billar: eren l'Antonio Resines i el Quique San Francisco, mort dilluns. El record d'aquell dia m'acompanyarà sempre.