Sóc dona

«Sóc filla, sóc germana, sóc companya, sóc mare, sóc només dona». Aquesta seria una definició simplista del que ha estat la dona al llarg dels temps. Afortunadament, l'evolució social, marcada pel caràcter reivindicatiu de la dona, ens ha dotat d'una identitat pròpia que ens ha permès obrir-nos camí en diferents àmbits. S'ha de fer un esment especial en l'àmbit laboral, tot allunyant-nos dels estereotips preconcebuts i dels rols de gènere fortament marcats durant segles. Han estat dones fortes i pioneres, que la història ha destacat per les seves virtuts, valentia o coneixements, les que han abanderat grans moviments socials per tal de transformar la societat, però han estat dones anònimes les que, sense pretendre-ho ni proposar-s'ho, han aconseguit –només amb el seu petit esforç diari però amb empenta i decisió–, fer caure murs i trencar barreres.

La dona del segle XXI és present en la pràctica totalitat dels sectors laborals, si bé, no amb la mateixa intensitat, però amb la ferma convicció d'assolir dia a dia més quota de participació; i amb la sòlida determinació de reclamar la seva parcel·la laboral amb igualtat de condicions.

Molts d'aquests sectors han estat tradicionalment dominats per homes. Per exemple, en l'àmbit de la justícia. Si bé, en la darrera centúria, han estat moltes les dones que s'han fet un lloc exercint d'advocades, jutgesses, magistrades, lletrades de l'administració de Justícia, juristes, procuradores i consultores, entre un llarg etcètera; tot aconseguint equilibrar la balança numèrica de professionals presents en les diferents àrees del dret.

Malgrat que hi hagi una forta presència de dones exercents en l'àmbit jurídic, segueix sense resoldre's el problema de la conciliació familiar amb la de caràcter laboral i professional: moltes de nosaltres ens veiem abocades a definir una escala de valors que, ineludiblement, condiciona la nostra vida familiar o la nostra activitat laboral, segons les prioritats escollides i les decisions preses.

Aconseguir l'equilibri entre ambdues realitats no és gens fàcil. Habitualment, l'agenda laboral passa per davant de la familiar i, aquesta, gira al voltant d'aquella fins al punt que, per a una advocada, un acte tan natural com ara donar a llum un fill o reposar uns dies després d'un part, requereix una complexa logística prèvia, dirigida a esponjar el màxim possible l'agenda laboral per evitar sorpreses desagradables o incòmodes en els dies previs i posteriors al part; i, a més, sense garanties d'assolir l'objectiu, ja que malgrat tots els esforços, la conciliació laboral i familiar segueix sent una demanda sense resoldre.

Som on som gràcies a l'impuls d'algunes, a la perseverança d'altres i a l'inconformisme de la majoria; només som dones amb ganes de fer coses i de forjar la nostra pròpia identitat, més enllà de ser filles, germanes, companyes o mares.