La Vaga Sanitària del 10M ens ateny a totes!

La vaga sanitària convocada per avui i que tindrà continuïtat cada dilluns amb aturades parcials és una convocatòria insòlita i excepcional. A diferència d'altres vagues del sector sanitari, aquesta jornada de lluita convoca una aturada a tots els centres i empreses sanitàries públiques i privades de Catalunya. Tot el personal relacionat amb el món sanitari està cridat a sumar-s'hi: totes les persones que treballen als serveis auxiliars com són les emergències mèdiques, les que treballen a l'atenció domiciliària, als sociosanitaris i les residències de gent gran, als serveis socials... En definitiva, aquesta vaga convoca tots i totes les professionals que es dediquen a tenir cura del nostre benestar sota la consigna «estem fartes».

La convocatòria arriba un any després que la pandèmia comencés a fer estralls a casa nostra i és inevitable pensar què hauria estat de nosaltres sense un sistema sanitari públic. Només cal fer un cop d'ull i comparar les xifres del continent americà en aquells estats amb una sanitat pública forta i aquells en els quals la sanitat pública pràcticament fa tasques de beneficència. I sí, quan ens referim a estats amb una sanitat pública forta cal mirar a Cuba o Veneçuela amb xifres exemplars, però també al Canadà, on la sanitat privada està rotundament prohibida.

El nostre és un model sanitari mixt, de concertació públic-privat des que es traspassaren les competències. És un model on cohabiten lo públic i lo privat, on la part pública paga i la privada es lucra i mana i que és l'arrel de tots els problemes que han esclatat amb la covid-19.

Perquè el problema en la gestió de la pandèmia no només ha estat que hi hem hagut de fer front amb un sistema debilitat perquè no ens hem recuperat de les darreres retallades, sinó que ni tan sols en un moment de màxima excepcionalitat com el que hem viscut s'ha estat capaç de posar sota veritable control públic la totalitat dels recursos sanitaris. I no sols això, sinó que, a més, des de la Conselleria de Salut s'ha permès que les privades i concertades es lucressin a costa de fer PCR a qui s'ho podia permetre, i a cosa de cobrar el mòdic preu de 43.000 euros el llit d'UCI, quan el cost real era pràcticament la meitat.

Així, quan parlem de la corrupció, del drenatge sistemàtic i sistèmic de recursos públics a les urpes privades, hem de mirar al model consensuat i perpetuat per tots els partits polítics que han governat la Generalitat de Catalunya. I l'única manera de fer-hi front és construint un nou model de titularitat, gestió i aprovisionament públic. Precisament, aquest reclam és el mateix que posen sobre la taula els convocants de la Vaga Sanitària d'avui, i és que saben que aquesta és l'única manera de posar fi als greuges comparatius i la precarització creixent que pateixen els treballadors i les treballadores de tots els sectors relacionats amb la cura de la nostra salut.

«Una sanitat, un conveni», clamen. Aquestes professionals no només tenen condicions laborals molt diferents malgrat realitzin la mateixa tasca, en funció de l'empresa per a la qual treballen, sinó que a més veuen com continuen desprotegides i cada cop pateixen més inestabilitat i pitjors retribucions per tal que les empreses puguin augmentar el seu marge de benefici. I això, evidentment, repercuteix de forma directa en el servei que presten, és a dir, en l'atenció que rebem les usuàries. Per aquest motiu, la vaga sanitària no ateny només les treballadores i treballadors, sinó el conjunt de la població usuària de tots aquests centres i serveis destinats a tenir cura de la nostra salut.

Si no ho impedim, tenim tots els números que la sanitat pública cada cop es vegi més afeblida en detriment dels interessos privats. Això, des del punt de vista de les usuàries i usuaris vol dir que el classisme que fa temps que impera en la sanitat, que fa que qui s'ho pugui pagar se salti les llistes d'espera cortesia de les mateixes mútues que es treuen de sobre totes les malalties complicades, s'aguditzi. Anem pensant si estem disposades a demanar un crèdit per quan ens hagin de fer una operació de maluc.