«Esperit, cap a on guies les nostres esglésies» (7) Una església corresponsable

Benvolguts i benvolgudes:

En el document dels bisbes de Catalunya que anem glossant avui ja fa set diumenges es constata com el Concili Tarraconense ja posava en relleu la integració dels laics en les estructures de l'Església diocesana, i precisava que calia que hi tinguessin «responsabilitats directives (delegacions, secretariats i consells)» i que hi representessin els grups amb tasques evangelitzadores com ara la catequesi o la caritat (resolució 134). D'aleshores ençà la participació de laics i laiques en responsabilitats diocesanes, com ara secretaries generals i delegacions, no ha parat de créixer. Amb tot, afirmem els bisbes, «cal preguntar-se si aquests passos són suficients». «A partir de la consciència missionera d'una Església com a poble de Déu, tot i mantenir-se la distinció […] entre sacerdoci ministerial i sacerdoci comú, cal superar la divisió entre «clergat» i «laïcat», entre els qui són institucionalment responsables de l'acció eclesial (els ministres ordenats) i els qui es limitarien a col·laborar en aquesta acció (la resta de batejats). La missió és responsabilitat de tots, i per tant els itineraris de l'acció eclesial han de portar el segell de la corresponsabilitat.»

No es tracta de la corresponsabilitat que ve del principi «la unió fa la força», ni de l'eficàcia d'una bona organització, sinó que la corresponsabilitat en l'Església ve fonamentalment del baptisme, pel qual tots participem de la mateixa vida que l'Esperit Sant vessa en els nostres cors.

A partir d'aquest fonament baptismal, els bisbes afirmem que «la participació dels laics i laiques no es pot formular tan sols en termes de col·laboració amb els ministres ordenats». «Cal fer emergir laics que se sentin responsables –no sols col·laboradors– de l'acció eclesial en el seu conjunt i que, en graus diversos, acceptin funcions i serveis dins les comunitats amb fidelitat i perseverança.» Això demana ressituar progressivament la missió dels preveres i diaques en el marc d'una Església corresponsable, fonamentada en la dignitat del baptisme. Per això, a la carta que vaig escriure el proppassat Nadal als preveres, diaques i laiques amb missió pastoral, els deia que «no pertany al ministeri ordenat la direcció de l'activitat organitzativa, l'administració de les finances, l'execució d'obres d'edificis, la gestió d'institucions eclesials… Tot això, si fos possible, ho hauríem d'anar passant als laics». Què és, per tant allò més propi del ministeri ordenat? Responent a aquesta pregunta, la seva tasca insubstituïble és, juntament amb tots els altres batejats, la primacia a l'anunci de l'Evangeli, que susciti, motivi i sostingui la fe. En segon lloc, animar els diversos dons i carismes de la comunitat perquè creixi en la unitat, la qual s'expressa en la celebració sacramental, sobretot dominical. I, en tercer lloc, posar en marxa un discerniment pastoral sobre la nostra realitat eclesial, esdevenint sobretot els «acompanyants» de la vida humana i espiritual dels nostres germans, sostenint-los en la fe i procurant que esdevinguin ells també testimonis del Regne en les seves vides.

Preguem, per tant, que siguin molts els laics i laiques que ajudin a formar veritables equips pastorals en les nostres parròquies i comunitats. I, a més, que els Consells parroquials o interparroquials, arxiprestals i el mateix Consell Pastoral Diocesà que hem constituït fa poc, esdevinguin la saba nova que necessita la nostra Església de Tarragona.

Ben vostre.