Bon dia! Senzill, oi? Són dues paraules que aprens quan tens ús de raó i que desaprens quan vius en una ciutat. Vaig a dinar a un restaurant de Tarragona que està tan a prop de la Catedral que aviat l'immatricularà l'Església. Quan arribo i veig gent dinant dic «Bon dia i bon profit». De quinze persones, una ha aixecat el cap, com si hagués de dir «fa vent avui». Quan era un marrec, a casa em deien: «No juguis amb els coberts a taula; si vas per un carrer i veus una persona gran, baixa de la vorera; a la carretera camina per la part esquerra; dona les gràcies sempre...». Doncs, tot això, ara és com l'intermitent als cotxes, que no els fa servir ni el fabricant d'intermitents de cotxe.
Així que em pregunto quan hem de dir bon dia? Sí, ja, a Cornudella no cal preguntar-s'ho, perquè probablement et saludarà tothom, però, i a la Rambla de Tarragona? Quina fórmula hem d'utilitzar? I vosaltres direu: «Quina necessitat tens que la gent et desitgi res si ja tens un bon dia». Cert! I tu, quina necessitat tenies de muntar una boda i casar-te si ja vivies amb la teva parella? I per què li dius «T'estimo» a la teva dona si és obvi que l'estimes. Principalment perquè ella utilitza la teva targeta de crèdit per comprar a l'Amazon. Com? Sí, perdó, o tu utilitzes la seva.
Estava als lavabos de l'Ikea i entra un senyor i es posa al meu costat. Espero que digui alguna cosa, però no. Només mira cap a la paret com un dels 26 milions de rojos d'aquest país. La veritat és que haurien de crear un reglament de funcionament per saber quan has de ser cortès. Només se m'acudeix una situació en què no hi ha dubta: dir «Adéu! Bon viatge!» quan parles de Ciutadans.