El futur energètic necessita l'hidrogen verd

Vivim temps crucials. Els estats i els organismes internacionals s'estan posant les piles i tracen fulls de ruta, amb recomanacions i terminis, conscients que si no s'atura l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera serà cada vegada més difícil garantir la sostenibilitat del planeta. És en aquest context d'emergència climàtica que la Comissió Europea s'ha marcat per a l'any 2050 l'objectiu de la neutralitat climàtica, i en tots els escenaris s'aposta per l'hidrogen net, generat a partir de fonts renovables, com a vector energètic imprescindible per reduir de manera dràstica l'ús de combustibles fòssils i la conseqüent emissió dels gasos de l'efecte hivernacle. És a dir, per caminar cap a la descarbonització.

L'hidrogen, molt abundant al nostre planeta, es troba majoritàriament en forma d'aigua i integrat en la matèria orgànica, però molt poc en l'aire.

Actualment es consumeix en processos industrials, sobretot en el sector químic i en les refineries, i s'aconsegueix a través de combustibles fòssils. És l'anomenat hidrogen gris. Els nous temps, però, exigeixen un canvi urgent en la manera d'aconseguir-lo i fan imprescindible potenciar l'anomenat hidrogen verd, aquell que s'obté a partir de l'aigua i l'acció de l'electricitat produïda mitjançant fonts renovables. El procés, anomenat electròlisi, separa l'oxigen de l'hidrogen, que pot ser emmagatzemat i distribuït per als usos necessaris. El fet que es pugui guardar és clau per aprofitar, per exemple, els excedents de l'energia eòlica i la solar, que només es poden generar quan les condicions meteorològiques són les adequades i no quan n'hi ha més demanda. A part del seu ús en piles per generar electricitat, quan s'utilitza com a font energètica per combustió (té una alta densitat energètica que el fa idoni per generar calor en els processos que ho requereixin) el resultat és sempre energia i aigua. No genera, per tant, CO2 en cap moment del seu cicle. És totalment net.

Així, l'hidrogen ha de ser la font d'energia per a una indústria neta (química, farmacèutica, metal·lúrgica, de la construcció...) i per a la mobilitat, sobretot la pesada, ja sigui terrestre, marítima i aèria. En aquest àmbit, l'avantatge és que l'emmagatzematge d'hidrogen i la seva conversió en electricitat a través de les piles de combustible permet dotar el vehicle de més autonomia, superior als actuals cotxes de benzina i gasoil. Mica en mica, a mesura que el seu cost es vagi reduint (l'aposta de les administracions, l'augment de les taxes a les energies contaminants i l'increment de la demanada hi ajudaran) anirà penetrant en tots els àmbits de l'economia, inclús el domèstic. I és que les principals característiques de l'hidrogen verd, la sostenibilitat, la capacitat d'emmagatzematge, la versatilitat i la transportabilitat, el converteixen en el combustible del futur. Europa calcula que el 2050 el 25% de l'energia passi a través de l'hidrogen verd, una quantitat enorme.

I si hi ha un territori ben posicionat per convertir-se en referent en la transició cap a l'economia i la societat de l'hidrogen renovable és el nostre, sobretot perquè alberga un dels polígons petroquímics més importants del sud d'Europa, coneixedor de la tecnologia de l'hidrogen i conscient de la imperiosa necessitat de produir-lo de manera neta, i per l'aliança de coneixement i de recerca que s'ha establert entre la Universitat Rovira i Virgili, l'Institut Català d'Investigació Química (ICIQ), l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i el Centre Tecnològic de Catalunya Eurecat. Aquests agents, en col·laboració amb tots els altres que integren la cadena de valor d'aquest vector energètic de futur (empreses del sector, administracions...), impulsen una Vall de l'Hidrogen per a tot Catalunya, és a dir, una regió que combini la generació d'hidrogen renovable i la seva distribució per a múltiples usos de manera integrada i sistèmica. Un país amb un pes molt important del sector industrial, sobretot al voltant de la química i la refineria, amb una ubicació geoestratègica i amb una alta densitat de comunicacions terrestres, marítimes i aèries, no es pot permetre el luxe de quedar-se fora de la transició energètica cap a l'hidrogen verd, no només pels costos ambientals sinó també per la pèrdua de competitivitat i de milers de llocs de treball que suposaria. I és que tots els països, i en particular les grans regions industrials, hi estan apostant molt fort. També el nostre territori, que ho veu com la manera de portar prosperitat econòmica i benestar social i, al mateix temps, de contribuir decisivament en l'objectiu global de la neutralitat climàtica. Tot això, però, no serà possible sense moltes renovables. Ben gestionades, això sí.