Poseu música de Jobim que avui porto rotllo biogràfic. Com? Que soc un pesat parlant de mi? Doncs llegiu La Razón, molt més interessant, on va a parar! L'any 1989 vaig marxar de Tarragona perquè se m'havia quedat petita. Jo volia córrer món, milers de milions de milles nàutiques i terrestres m'esperaven per ser descobertes, com quan Magallanes va prendre la primera biodramina abans de pujar a la caravel·la. Així que vaig ficar el cotxe en un vaixell i vaig anar a Canàries. Allà vaig canviar una redacció on es parlava en català per una altra on es parlava castellà. A part d'això, tot igual. Al cap de poc temps, vaig començar a tenir una sensació estranya, com d'ofec. Havia comprat a l'Autolica del Francolí un Ford superesportiu de mil cilindres i rodes de Fórmula 1 on els diumenges al matí feia 30 quilòmetres, de nord a sud de l'illa... I ja s'havia acabat aquell món de milers de milions de milles nàutiques i terrestres que m'havia de menjar. Qui sí que devia menjar bé era el propietari de les benzineres canàries amb el meu esportiu. I vosaltres direu: per quina estranya raó el Moisès ens fot un rotllo sobre quan era un periodista adolescent? Doncs perquè avui he tingut la mateixa sensació d'ofec que quan portava sis mesos a Gran Canaria. Efectivament, és el confinament comarcal. No sé si us passa, però encara que només surtis de casa per comprar el pa a la fleca, saps que podries començar a córrer i arribar a Lapònia. Però, clar, a menys que la teva comarca es digui Baixa Lapònia, ara t'has de fotre. Res més, només volia dir-vos això. Però, no patiu, a la tele teniu el canal Viajar, podeu veure comarques de tot el món, tot i estar «confitats»... i ben fotuts.