Un altre món millor encara és possible

Fa temps que participo en un grup de WhatsApp format pels antics membres d'una mateixa promoció dels que vam estudiar la Llicenciatura de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tots nosaltres hem acabat en llocs molt diversos i dedicant-nos professionalment d'igual manera a múltiples ocupacions, malgrat que avui també podríem analitzar que hi ha moltes altres coses que uneixen a la fi.

Aquests dies, arran del decés d'un dels nostres millors professors, segons l'opinió majoritària dels participants, he volgut fer balanç personal sobre l'activisme social viscut en les darreres dècades, i que, sense cap mena de dubte, en certa manera, va inspirar, i ens va unir amb l'apreciat Arcadi Oliveres.

La primera reflexió ha d'anar, doncs, al voltant del temps que ens va tocar viure llavors en la nostra plena joventut, marcada inevitablement per l'esdeveniment de la caiguda del Mur de Berlín, la reunificació d'Alemanya i la desintegració de la Unió Soviètica, juntament amb tot el bloc comunista a escala internacional que havien marcat el període històric de la guerra freda.

Després de la meva primera etapa barcelonina com a estudiant tindria l'oportunitat d'ampliar els meus coneixements de relacions internacionals a Heidelberg i Saarbrücken, on vam poder fer un seguiment directe de la Guerra a l'antiga Iugoslàvia, les crisis dels Grans Llacs a l'Àfrica i les posteriors guerres al Golf Pèrsic. La preocupació pels efectes dels conflictes bèl·lics i l'increment de les desigualtats econòmiques al món seguien essent vigents.

Eren temps on el discurs del «Basta ya!», del Sotscomandant Marcos, des de Chiapas (Mèxic), però dedicat a tot el món en general, ens inspirava demanar una democràcia més directa i ciutadana, en definitiva no tant partidista, tenint l'oportunitat de compartir les seves reivindicacions indígenes i mediambientals al mateix territori de la Selva Lacandona.

Durant tots aquests anys alguns joves vam seguir viatjant de forma constant per ser presents, per exemple, a la Crida Mundial per la Pau de La Haia (Holanda); recordo perfectament la protesta davant de la seu de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) a Ginebra (Suïssa), contra l'anomenada Ronda del Mil·lenni; igualment vam compartir el Fòrum Social Mundial a Porto Alegre (Brasil), acompanyat pel meu amic Alexandre, amb les seves branques del Fòrum Social Europeu a Florència (Itàlia) i del Fòrum Social Mundial a Barcelona.

El moviment solidari a favor de destinar el 0,7% dels pressupostos dels països més rics a les societats del mal anomenat Tercer Món, que va començar el 1994, va tenir la seva continuïtat l'any 2000 amb l'empenta de la Xarxa per l'Abolició del Deute Extern (XCADE), tot mobilitzant i sensibilitzant gran part de la població en una Consulta Ciutadana a escala estatal que va resultar tot un èxit.

El moviment pacifista, del que vam ser partícips, amb en Vicenç Fisas al capdavant, des de l'Escola de Cultura de Pau i Càtedra Unesco sobre Desarmament, va resultar la llavor necessària per organitzar les mobilitzacions del «No a la Guerra de l'Iraq!» de l'any 2002 amb el símbol de les grans manifestacions de Barcelona i Madrid que s'oposaven totalment a la imatge fotogràfica del «trío de las Azores».

De ben segur aquells darrers episodis van encoratjar el meu pas personal des de l'activisme social a la política municipal en la qual porto immers ja bastants anys.

Avui, amb la perspectiva adequada que sempre dona el pas del temps, després d'aquests gairebé vint-i-cinc anys i canvi de segle superats, podem concloure i reconèixer com persones concretes, úniques i petites, com podia ser en aquest cas l'Arcadi que esmentava a l'inici del text, poden resultar estar al darrere de forma tan decisiva de l'esforç de gran nombre de persones per aconseguir un món millor, més just, més demòcrata, més participatiu, més solidari, més divers, més sostenible i més lliure.

Queda com a record entranyable la foto de la presentació en públic del Nou Moviment Ciutadà per Cambrils (NMC) el gener de 2011 sota l'apadrinament de tan valuós ésser humà. Una vegada més, moltes gràcies per la teva lliçó de vida i exemple. Seguim i seguirem.