Llegiu en blanc i negre: any 1978, el meu amic Francisco de Reus, el seu tiet, taxista, i jo, pugem a esquiar a Andorra amb un Seat 850 Coupé. En baixar del cotxe rellisco en un toll gelat i em tallo la mà. Passo tot el dia dins el cotxe mentre els meus acompanyats s'ho passen teta. Vaig dir que mai més tornaria a Andorra. Fi del tràiler.
El 1984 festejava amb una noia de Reus que era perruquera i millor persona que jo. Però, com el coletes, vaig deixar la vicepresidència. Deu anys després, el 1994, gaudint d'una altra relació formal poc vegetariana, vam decidir anar en cotxe a França a passar el Nadal. En arribar a Andorra vam fer nit a l'hotel Andorra Park, tocant a un centre comercial que segur que coneixereu: el Pyrénées. La il·lusió de qualsevol parella: no haver de cuinar, estar a pocs metres de desenes de boutiques amb una targeta de crèdit i no sortir del dormitori fins a les dotze. Però, aquella nit un borratxo em va increpar i vaig dir que ja no tornaria a Andorra.
Començava l'any 2004 quan, treballant per El Terrat, el Xavi Cassadó em va dir que em preparés, que m'enviaven a fer de guionista a una televisió estrangera. On era? Efectivament, a Andorra. El que ve ara no us ho perdeu. Era un programa que presentava el Graset i jo feia un paper còmic. La maquilladora que venia cada matí a maquillar-me era empleada de la perruquera de Reus del 1984, que s'havia casat amb un andorrà. I on dormia aquelles setmanes? A l'habitació on havia estat el 1994, a l'hotel Andorra Park. Ahir vaig posar el Telenotícies i deien que no pots anar a Riudoms, ni a Valls, però que pots anar a Andorra sense justificació. Aneu a la merda!