'Vaccinatus'

Fa un any que una de les meves nétes, aleshores a 4t de Bàsica, ens ho va explicar això de l'epidèmia: “Sempre hi ha de virus volant per l'escola i els nens no venen a classe. Fins que no hi hagi una vacuna...” Premonitòria admonició, només que no ha estat que alguns no vagin a classe, sinó que han estat la munió dels més grans que se n'han anat per sempre. La resta vivim amb un ai al cor, atrinxerats amb morrions i distàncies, vigilant de no sortir a l'hora del lladre, a veure si la passa, passa.

Des que el doctor Jenner descobrís el primer vaccí, de la pigota o verola, el 1796, fins que s'arribés a erradicar la malaltia van haver de passar quasi dos-cents anys quan el 1979 l'OMS declarés la verola extingida arreu del món. Ves que ara esperem resoldre el tema en pocs mesos.

Ara els científics juguen amb l'avantatge dels coneixements adquirits: la idea de la immunització, de què patint una malaltia petita, a penes una molèstia, ens evita la malaltia dolenta. I que els agents de la malaltia són uns éssers vius diminuts amb els quals hem de conviure, que els podem identificar i estudiar la seva biologia i comportament. També que per procediments bioquímics podem sintetitzar un remei que modifica les nostres defenses i que això ens defensa i ens fa resistents, fins i tot immunes a un virus concret. Els científics han acumulat l'experiència de vaccins contra tot un seguit de virus agressius com els de la pòlio, el xarampió, la rosa, les galteres, la febre groga, el papil·loma, l'hepatitis, la pigota borda (varicel·la) o la grip. També altres malalties produïdes per microbis diversos com els de la meningitis, la pneumònia, la diftèria o el tètanus. Amb això hem vist desaparèixer unes xacres que emmalaltien i mataven gent, sobretot infants, de manera que un nadó actual té gairebé garantida la seva supervivència fins a l'edat adulta. Fa seixanta anys, un de cada vint no superava els cinc anys. Ves que ara la qüestió està en si hi ha prou vaccins per a tots i si podem triar la marca, com triem entre Coca-cola i Pepsi, per mor d'ocasionals i remots efectes secundaris. La distribució per trams d'edat, suposadament condicionats pels nivells de risc de patir les formes greus de l'epidèmia, genera disfuncions i un cert neguit. Alhora hi ha també alguns efectes simbòlics de pertinença. La vaccinació, que genera cues als centres designats, conté certs rituals, la cita prèvia, despullar el braç, la punxada, la tireta, i el quart d'hora d'espera per si hi ha algun efecte immediat. Una mena d'experiència baptismal que s'ha de confirmar tres setmanes després a la segona dosi.

Com que, de fet, també t'ho has de creure, els vaccinats entren en el col·lectiu dels fidels. Els que se salvaran eternament. Beneïts siguin. Els que no ho estan, resten condemnats a l'infern, a l'infern de les UCI o la mort.

També es pot triar.