Bengasi

Vaig haver de veure-ho perquè no m'ho acabava de creure. Em refereixo a les declaracions d'Oriol Junqueras a TV3 el matí següent a les eleccions del 14-F. Deia el senyor Junqueras que ERC no podia pactar ni donar suport al PSC, malgrat que Salvador Illa havia guanyat les eleccions amb 50.000 vots més que els nacionalistes, «perquè el PSC s'ha manifestat amb Vox pels carrers de Catalunya.» Ni l'entrevistadora ni els tertulians de TV3 van posar el més mínim bri d'ombra de dubte a aquesta afirmació que senzillament és mentida. Quina manifestació han co-organitzat el PSC i Vox en tota la seva història? Exactament, cap ni una. De fet els portaveus de Vox es passen el dia assegurant que si algun dia arriben al poder del socialisme democràtic no quedarà ni el nom. Malgrat això l'afirmació del senyor Junqueras va ser acceptada per la televisió pública de Catalunya com una veritat objectiva, sense ser qüestionada absolutament per ningú. Benvinguts al món de les fake news.

Aquest exemple, un entre mil, m'ha recordat el que comenta Ben Rhodes a les seves memòries. Rhodes, que va ser assessor del president Obama durant la seva presidència, explica que es va quedar estupefacte quan Trump i la dreta republicana van començar a atacar al president acusant-lo de complicitat amb els terroristes que havien atacat l'ambaixada dels USA a la ciutat líbia de Bengasi assassinant a dos nord-americans.

La dreta política i mediàtica va manipular unes declaracions d'Obama on condemnava «qualsevol esforç intencionat de denigrar les creences religioses d'altres persones» per convertir-les en una mena de suport implícit al terrorisme islamista. Així, Donald Trump va tuitejar: «És lamentable que la primera reacció d'Obama no hagi estat condemnar els atacs contra les nostres delegacions, sinó simpatitzar amb els que han dut a terme aquests atacs.» Demanar respecte per totes les confessions religioses s'havia transformat en «simpatitzar amb els terroristes.»

Tot i que l'absurditat de l'acusació era tan burda Rhodes va comprovar com en qüestió de minuts inundava les xarxes socials i els noticiaris i anàlisis dels comentaristes de les televisions de línia editorial conservadora. «Malgrat que havíem rebut els insults més denigrants això era diferent. Demostrava que estaven disposats a fer el que fos per presentar al president com a anti-nordamericà. Allò no era ja política, era repugnant pel seu cinisme.»

L'assessor d'Obama ho va batejar com a Bengasi, és a dir, la capacitat dels mentiders per inventar-se qualsevol teoria de la conspiració, per inversemblant que sigui, per deslegitimar als seus adversaris polítics. Sense límits, sense pudor, sense escrúpols.

Si Ben Rhodes visqués al nostre país veuria com abunden els Bengasi, a tutti plen. Pels independentistes catalans els socialistes som persones poc menys que enamorades dels feixistes que pactem, conspirem i ens manifestem junts amb ells. Bengasi, versió 1. Per la dreta nacionalista espanyola els socialistes som els grans amics i aliats «de los sediciosos golpistas». Recordeu com el mateix Casado obria el seu primer torn en els debats electorals afirmant que «los independentistas estan aquí representados por Pedro Sánchez, que es el candidato de Puigdemont.» Bengasi, versió 2.

Acaba el seu llibre Ben Rhodes explicant que quan va mostrar aquesta campanya al president Obama aquest, després de callar durant un moment, va dir: «Però hi ha algú que es cregui aquestes ximpleries?». Menys de dos anys després Donald Trump era el president dels Estats Units.

Com diu Salvador Illa, hem de recuperar el respecte pel rigor i la veracitat de les informacions, desgranant el blat de la palla, és a dir, l'opinió de la informació. Respectant la pluralitat del país i impulsant mitjans de comunicació professionals en detriment dels instruments de propaganda al servei d'una ideologia política concreta, la que sigui. En cas contrari, els Bengasi continuaran proliferant i serà la qualitat democràtica de la nostra societat i el mateix concepte de veritat i de llibertat la que sortiran perjudicades.