Aquest article no li agradarà a alguns dels qui han comprat un llibre meu. M'explico: Nosocun gran escriptor. Nosocun petit escriptor. Nosocescriptor. D'acord? No sigui que algú em vegi com una diva delMolinoamb plomes, mitges i la boca pintada. Ja sabeu que he tret al mercat una novel·la per a nens i púbers que es titula «El corredor deTarraco». Com deien els deMovierecord, ja a totes les pantalles i també a la recepció del Diari Més, si el teniu a prop de casa. Però, a diferència d'altres escriptors, a mi em passa un fenomen curiós: algú compra un llibre, contacta amb mi i em diu que vol quedar per conèixer-me i que li signi el llibre. No passa res... mentre no venguis centenars o milers d'exemplars. Per a alguns, la compra d'un llibre implica agafar l'agenda de l'escriptor i escriure allà el que li passa pel còccix. Quan dic que em va malament, ells responen que m'han comprat el llibre. Com dient, he pagat per veure l'espectacle i, si no el feu, torneu-me els diners. A veure, setciències, quan compres una novel·la delCercas(que jo el voldria «lejos») o de Pérez-Reverte, li dius de quedar alMotoclub? No, oi? Ahir, vaig saltar de la cadira com un ministre cessat quan vaig veure que l'EspaiAbacusha posat en marxa una iniciativa molt bona: Un escriptor participa en una xerrada telemàtica des de Londres o La Bisbal del Vaticà i, en un moment donat,¡Tatxaaan! «I ara us dedicaré els llibres». Porten un robot que escriu en el paper el que escriuen a l'altra banda del món. Així que, com que no es pot volar, surto de casa amb un tapaculs, com el Tarzan, però amb mascareta, i tiro nedant cap a Amèrica a portar una d'aquestes maquinetes.