Ara no recordo si ja us ho he explicat algun Sant Jordi. Si això passa pot ser per tres motius: que ja tinc una edat, que m'han emborratxat la colla del Serrallo o que ja fa tres anys que penso cada dia aquest onanisme mental. Expliqueu vosaltres set-centes històries sense repetir-vos, espavilats! Demà és el Dia del Llibre i de la Rosa i l'onomàstica de mitja Catalunya, perquè en aquest país petit tothom es diu Jordi, excepte l'avi Florenci.
Ve el dia del llibre i jo em pregunto quan pots dir que ets escriptor. Potser quan has escrit una història de deu folis que tens en un calaix, quan et publiquen, quan veus un llibre teu a El Corte Inglés… Ja sabeu aquella anècdota de quan vaig comprar un llibre meu per un regal inesperat i, quan la caixera va mirar el nom de la Visa, va dir: «Quina casualitat! Vostè es diu com l'autor!». Crec que a aquella venedora de l'English Cut la devien acomiadar i el motiu justificat seria «curtet».
Ara faré una altra pregunta també delicada. Si no saps quan pots dir que ets escriptor... quan pots dir que ets periodista? Quan surts de la universitat? Quan escrius el primer article? Quan fas el primer tuït viral...? I els que no hem estudiat la carrera què?
I ara ve un final filosòfic amb què podreu estar d'acord o no. Si el teu fill de 12 anys ve un dia amb un relat o novel·leta que ha escrit i li ensenya al pare, ja és un escriptor. Si l'any 1975 vas passar pel carrer de Monterols, vas veure el General Prim al damunt d'un camió i vas anar a casa a buscar la càmera, ets un fotògraf... i un periodista. I com se sap qui és un humorista? Complicat? Això està més clar: és el que fa articles a la contra del Diari Més.