Estava a una terrassa en horari permès per la Santa Inquisició veient horroritzat passar gent jove per la plaça Cronista Sesé. Mirava els pentinats del jovent, amb aquelles rapades laterals i la tofa superior, estil discos Belter de l'Ella Fitzgerald als seixanta. Ja a casa, he posat el Youtube per veure el plenari municipal, font inesgotable d'idees còmiques. I m'ha saltat un vídeo d'aquells que es reprodueixen automàticament i he vist un d'aquells petits imberbes, assegut en una cadira amb llums, que parlava com si s'hagués fumat un volant d'empadronament. He pensat que calia un meteorit per acabar amb una generació que duu els pantalons caiguts, un cinturó amb una sivella més gran que la cintura i que es saluden dient «Ei, què passa?».
La sogra m'ha donat uns mobles nous per a l'oficina, una mica juvenils, però eren gratis. Els estic muntant, però es mouen més que un diputat de Cs. Cansat, he anat al Rofes, a Reus, a dinar amb un amic que em diu «T'has aprimat? Et cauen els pantalons» He entrat a un «xino» i he comprat un cinturó baratet amb una sivella gegant. Em fa mal l'esquena i la dona m'ha dit que si passo tantes hores assegut, em cal una cadira ergonòmica, i m'ha comprat el seient de l'Apolo XII de color pistatxo fosforito. He comprat un talla-cabells de la Phillips que per regular la mida del tall no hi ha manera que vegi el número, així que l'he provat i m'he fet el canal de Suez sobre una orella. Apa, tota la grada esquerra i dreta rapada. Ara soc un home de 60 anys assegut a una cadira de colors fosforitos, amb uns auriculars amb leds de colors, un cinturó amb una sivella enorme i que sembla la Fitzgerald saludant pel zoom així: «Ei, què passa?».