Un dia del senyor de l'any 2001 vaig baixar la brossa de casa i vaig veure al costat d'un contenidor una mena de torre metàl·lica que servia per a posar CD. Com que soc un desastre, qualsevol cosa que serveixi per a ordenar sembla que hagin dit a la fàbrica: «Això ho farem per al Peñalver». I allà es va quedar, a un racó del menjador, aparcat com l'Estatut del 2006.
Cinc anys després, va arribar el moment de canviar de casa, perquè ja festejava intensament –ja sabeu, primer quedeu al cine i et gires i ja estan al sofà–. Llavors, el de la mudança va dir «¿Y este cacharro?». Vam carregar la columneta i ens vam dirigir al contenidor, però, ah, amic!, una patrulla de Mossos ens van clitxar amb la torre metàl·lica i ens va avisar que allò no es podia deixar a la via pública. Vaig pensar dur-lo lluny de casa amb el cotxe i, com que no cabia al maleter i era un descapotable, circulava pel barri de Collblanc com si passegés la Mare de Déu del CD. El quart dia, cansat, vaig sortir del país amb un passamuntanyes, de nit, descalç, amb la cara empastifada de betum i roba de camuflatge. Per fi ho vaig aconseguir. L'altre dia veig per la tele que han abandonat a Santes Creus una torre metàl·lica semblant a la meva, però més gran. I vaig pensar de seguida que vindrien els Mossos a detenir a qui l'havia deixat allà. Però no, aquestes columnes metàl·liques van a museus i places on poden ser adorades. He anat a Aiguamúrcia a veure la troballa, que té un jeroglífic que un amic historiador m'ha desxifrat: «Diu: amb dues mans». De què em sonava això? Aquella torre de CD era de la marca ManoMano... La primera torre gran va aparèixer al desert de Utah. Què fills de Utah!