Avis i àvies del Mercadal

El col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat de Reus, també coneguts com del Mercadal, complirà quatre anys el pròxim mes de novembre. El seu principal objectiu és reivindicar la llibertat dels presos polítics arrossegats per les conseqüències legals del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Un conflicte polític que l'estat espanyol ha volgut resoldre per la via judicial i que ha topat amb la resistència dels empresonats i dels milions de catalans i catalanes que pensem que només es podrà resoldre a través de les urnes i no pas de les togues. Avis i Àvies per la Llibertat va néixer per l'impuls de la desapareguda Àngels Ollé que aviat va trobar altres complicitats per convertir les dotze del migdia pràcticament cada dia en una cita democràtica obligada al Mercadal.

La iniciativa no només s'ha mantingut, sinó que s'hi ha estès a altres poblacions de la demarcació. Aquests moviments ciutadans de base són vivificadors i estimulants i demostren que si volem podem. A la història tenim un exemple similar de gran projecció internacional com el de les Madres de la Plaza de Mayo d'Argentina. Un clam per recuperar la memòria dels morts i desapareguts que va provocar una dictadura i per exigir que es faci justícia i s'exigeixin responsabilitats. Han estat més de quaranta anys i, tot i que s'han fet alguns tímids avanços, continuen manifestant-se perquè no s'ha fet net.

Les transicions de les dictadures a les democràcies són imperfectes i sovint tenen el cul llogat perquè tenen un ingredient pervers que alguns reivindiquen com el de deixar els morts als armaris en benefici del canvi de règim. El cas d'Argentina n'és un bon exemple, però no cal anar gaire lluny per trobar-ne un també de manual: Espanya. A les eleccions autonòmiques catalanes del 14-F vam veure alguns fantasmes que ara s'han multiplicat a la campanya de Madrid. Però tornant als Avis i Àvies del Mercadal, el que vull destacar no és només la seva consistència ideològica, sinó l'exemple social que estan donant a tothom.

En una època en la qual el model de família nuclear semblava que havia guanyat la partida a la família extensa, la gent gran ens torna a donar una lliçó. Van ser clau per mitigar els efectes de la crisi econòmica de 2008 donant suport a fills i néts. I, ara, en plena pandèmia i malgrat ser un grup de risc i els drames de les residències de la gent gran, continuen sent un far, un referent. Els trobem al Mercadal i a moltes altres places. Reivindicant llibertat i democràcia en alguns casos o acreditant amb gestos grans o petits que no hi ha futur tenir en compte a la gent que representa el passat més recent, però que és la llavor del que ha de venir. Jo també vull ser un bon avi.