Al meu carrer, abans de la pandèmia, van començar a fer obres a uns baixos on crec recordar que hi havia el taller mecànic del Morera. Una vegada van acabar els paletes, vaig mirar des del vidre a l'interior fosc i vaig veure cadires d'astronautes, com si els de la NASA s'haguessin cansat del Cap Canaveral i haguessin decidit venir al meu carrer a prendre canyes. Seria un bar modernet, un pub irlandès o potser una d'aquelles parròquies de llumetes... no, això no podia ser perquè a prop hi ha dos col·legis de nens. En cas que fossin col·legis professionals, llavors sí que ho seria. Allò era un misteri... hi havia massa cadires. No seria una sucursal del Parlament, perquè es reuneixin els vividors? Què diu? No, perdoni, no estic ofenent els polítics, segons el DIEC vividor és algú «de vida duradora». Una altra cosa és que «se lo lleven muerto».
Finalment, he decidit entrar en aquell lloc. Un llarg passadís m'ha portat a una recepció on una noia molt amable m'ha rebut. Li he preguntat què era aquell local, i m'ha dit que és un establiment on pots jugar a l'ordinador, això que ara anomenen «gaming». Pels que ja esteu vacunats perquè teniu més de 120 anys: com jugar a la botifarra, però en comptes del Joan servint cigalons, tens una màquina de begudes que va amb monedes i no es diu Joan, es diu «Vending». Vaja, que entres, seus a un ordinador en una cadira molt estranya i pots jugar al Fortnite, on cent participants miren de matar-se entre ells, o al Solar Smash, on pots tenir el plaer de destruir la Terra. Res de nou, moltes cadires, matar-se entre ells i destruir el planeta. Definitivament, al meu carrer hi han posat el Congrés dels Diputats.