Vaccinació per ordre

Al mig de la confusió que la tragèdia de l'actual pandèmia per la SARS-CoViD19 causa, la gestió de les mesures preventives s'han vist sotmeses a sotracs continus. L'acumulació d'informacions, sovint contradictòries i de procedències múltiples i no sempre autoritzades, ha representat un repte tant pels informadors com pels ciutadans a informar. Es fa difícil seguir la seqüència de dades i recomanacions, recordar les anteriors i digerir les noves amb l'allau que conformen.

Just quan ens podem felicitar, i alhora sorprendre, que tinguem mitjans de prevenció com els vaccins contra l'agent responsable, el coronavirus, en el breu termini de pocs mesos, ens trobem amb les dificultats en l'adquisició de suficients vaccins, la seva distribució per països i comunitats i l'organització de l'administració efectiva a la gent.

L'ordre d'administració implica una priorització que ha de ser determinada per evidències epidemiològiques i necessitats de protecció a la comunitat. Queda clar que cal protegir als més febles que, en aquesta epidèmia, són els més grans els que més ho han patit. El criteri d'edat és, doncs, un de prou objectiu. Després venen els considerats essencials. Òbviament els professionals sanitaris, cuidadors, infermeres, metges, que alhora els més exposats a contagis. Per raons de protecció a la comunitat segueixen els encarregats d'aquesta protecció: bombers, forces de seguretat i d'assistència d'urgència. I els ensenyants, per la responsabilitat de custòdia dels infants que assumeixen cada dia a les escoles.

Hem contemplat, però, com alguns privilegiats notoris s'han saltat aquest ordre de prioritat. Jerarques religiosos i comandaments militars han aconseguit vaccinar-se abans que els hi toqués, el que diu poc de la seva professionalitat i les seves mateixes conviccions. Clergues que no confien en la Divina Providència. Militars, de quins van tenir testimoni amb la seva inexplicable presència uniformada a les rodes de premsa diàries del Gobierno, que defugen davant d'un enemic evident. La covardia enfront l'enemic era motiu de consell de guerra sumaríssim i afusellament a la matinada.

Ara resulta que un jutge ordena que els guàrdies i policies han de rebre els vaccins fins i tot pel davant dels que els hi toca per risc i edat.

Un cop més ens trobem en la ingerència del poder judicial a l'àmbit de la salut. Hi ha una dificultat per acceptar les ordres dels metges com a mostra d'un poder que pugui escapolir-se del poder dels jutges. Podem arribar a veure un jutge decidint quina intervenció quirúrgica s'ha d'efectuar al quiròfan, si ingressa abans un traumatitzat que un coma etílic, si s'ha de fer o no una cesària en un part o si la dosi d'antibiòtics és l'escaient. I tot per mesures cautelars. Pot ser que les haurem de demanar abans de prémer el botó del desfibril·lador quan un jutge tingui una parada cardíaca.

Les accions dels metges es materialitzen com «prescripció facultativa». La prescripció feta per qui està facultat per a fer-la. També es pot interpretar com la prescripció que faculta, que cedeix l'acció, que dóna permís. Les ordres judicials es diu que s'acaten. Cert que també es poden recórrer, però això ja és sotmetre's al joc processal, territori de juristes, al camp contrari.

Que es preparin els «antivacunes» que aviat els faran passar per l'adreçador d'haver de vaccinar-se per ordre judicial. S'haurà substituït l'ordre ordinal, de raons epidemiològics d'uns primer i uns altres després, per l'ordre judicial. I al final, passi el que passi, a veure on podrem anar a recórrer o reclamar.