Prou!

La setmana passada una dona va ser assassinada per la seva parella al Baix Penedès després que aquest la ruixés amb benzina i li calés foc. L'assassí va voler fer passar el crim per un suïcidi, però la dona va tenir temps d'explicar als serveis d'emergència que havia estat la seva parella qui li havia calat foc. Aquest assassinat masclista, especialment esgarrifós, ens recorda a totes i tots que la violència contra les dones és una de les violacions dels drets humans més flagrants també a la nostra societat on més de 1.000 dones han estat assassinats a mans de les seves parelles des de 2003. És a dir, han mort més dones per la violència masclista en menys de vint anys que les morts provocades per ETA en els seus quaranta anys d'activitat criminal. Tremend.

No podem, no ja acceptar, sinó conviure amb aquesta dinàmica assassina i profundament injusta. Per això les i els socialistes mai acceptarem ni evasives ni excuses a l'hora de lluitar contra la violència de gènere. Totes les posicions equidistants –o negacionistes d'aquesta violència estructural– són còmplices d'aquesta realitat intolerable.

Des del PSC defensem que la violència masclista no té cabuda a la societat que volem, ni a la democràcia que volem millorar i perfeccionar. I quan condemnem la violència no ens referim tan sols a la violència física sinó també a la psicològica, verbal, econòmica o social que patim les dones tan sols pel fet de ser dones. Les socialistes sempre hem defensat que un dels components essencials per fer de la nostra societat una societat plenament lliure és que desaparegui aquesta injusta violència contra les dones i que puguem desenvolupar, cadascuna de nosaltres, un projecte de vida en plena llibertat.

Per tant, des del Govern progressista i feminista del president Pedro Sánchez seguirem desenvolupant totes les polítiques d'igualtat i tot el que estigui al nostre abast per alliberar les dones del cicle de la violència o d'una posició subsidiària o de ciutadanes de segona en la qual el masclisme ens vol recloure.

Això ara i aquí vol dir erradicar la prostitució del nostre país. No podem permetre que les dones continuïn patint explotació sexual, que és un exercici de violència masclista, una vulneració dels drets humans, una cruel manifestació, que el sistema patriarcal ha creat per promoure la desigualtat existent entre gèneres i de la feminització de la pobresa.

També seguirem implementant les mesures recollides en el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere a l'àmbit educatiu, social, jurídic, econòmic, de protecció, conscienciació i sensibilització social.

El combat contra la violència masclista i l'atenció a les víctimes no podrà avançar si no s'estableixen mecanismes de coordinació entre les diferents administracions amb competències en la matèria. Totes les institucions han de treballar conjuntament per assolir aquest objectiu. No ha d'haver-hi ni recels, ni rivalitats, que ens facin retrocedir.

Sabem que estem lliurant un combat permanent que no ve d'un dia sinó que arrela de fa temps i on mai ningú ens han regalat res. Drets fonamentals com el de l'avortament o, més recentment, l'equiparació dels permisos de paternitat i maternitat, han estat avanços assolits per Governs socialistes que van ser criticats i laminats per la dreta política i ideològica.

Res ens distraurà dels nostres objectius de fomentar una societat igualitària entre homes i dones en tots els àmbits de vida. I no amb paraules sinó amb fets concrets, per això els pressupostos generals de l'Estat han incrementat un 157% les partides destinades a propiciar la igualtat i lluitar contra la violència de gènere.

Només el compromís total i coordinat de totes les administracions, sumat al rebuig de la societat a la violència contra les dones, aconseguirà que aquest degoteig de notícies tan espantoses com les que feia referència a l'inici formin part d'un passat fosc que mai ha de tornar a formar part de les nostres vides.