Nou govern municipal?

Fa més de mig any que el govern municipal està marejant la perdiu. ERC sap que el govern de nou consellers és força insuficient en un ajuntament de vint-i-set regidors, el més petit de la història des de la recuperació dels ajuntaments democràtics en 1979. Ara, gairebé al pas de l'equador d'aquesta legislatura, diuen que falten mans. Fet inqüestionable des del primer dia.

Esquerra Republicana de Catalunya i En Comú Podem fins ara han salvat els mobles, gràcies, el suport de Junts i la CUP amb l'aprovació dels pressupostos dels anys 20210 i 2021. Sembla que la possible entrada de Junts, pot significar la sortida dels Comuns. És a dir, podem tenir un govern de catorze consellers, majoria absoluta, o només de dotze. En aquest cas, aquesta ampliació aportarà més estabilitat política a l'alcalde Pau Ricomà? O, ans al contrari, s'obre la porta a una possible moció de censura?

Si féssim l'anàlisi DAFO, sobre la possible ampliació del govern municipal , amb Junts, CUP i la marxa d'ECP, tindríem les següents característiques del govern municipal de dotze. 1. Debilitats: Junts i Cup, tenen objectius molt diferents, respecte al nou POUM, cada partit té el seu projecte i els cinc nous regidors no tenen cap experiència de govern. 2. Amenaces: el govern municipal estaria en minoria, amb una relació debilitada amb els Comuns, que es podrien sumar amb els altres dotze consellers fent una moció de censura guanyadora i ja estan a la vista les eleccions vinents municipals de 2023. 3. Fortaleses: en lloc de nou, serien dotze els regidors, que podrien repartir-se millor les àrees de treball i poder ser més eficaços. Podria haver-hi més estabilitat política si s'aconseguís una aliança externa amb ECP. 4. Oportunitats: per primera vegada un ajuntament important català manarien els tres principals partits independentistes –ERC, Junts i CUP– consolidar l'anomenada Via Tarragona com la referència per futurs pactes en l'àmbit català i donaria possiblement un nou aire i velocitat de creuer aquest govern de canvi, que s'està predicant des del 2019, després dels dotze anys dels governs socialistes liderats per Josep Fèlix Ballesteros.

La partida ja fa temps que dura i les cartes estan més que marcades. O es canvia aquesta dinàmica abans de l'estiu o tot seguirà igual. Dels projectes actuals de certa envergadura els únics que crec veurem resolts en aquesta legislatura són: 1. Banc d'Espanya. Obertura l'any 2023, després de vint anys, d'aquest edifici com un centre de divulgació científica i tècnica, amb sales d'exposicions, espais polivalents i cafeteria, amb una cúpula de tretze metres de diàmetre. Es tracta d'uns 2.650 metres quadrats repartits en cinc plantes, com 1,9 milions d'euros vénen dels fons FEDER (el pressupost és de cinc milions), els terminis s'hauran de complir; 2. Quinta Sant Rafael. 800.000 euros per condicionar aquesta joia modernista enmig del Parc de la Ciutat i revitalitzar tot el seu entorn; 3. Parcel·les Iborra i càrregues urbanístiques del PP10, amb gairebé 5 milions d'euros de pressupost pel seu condicionament. La ciutat, assignatures pendents té unes quantes: La Savinosa, Centre Jujol, Mas de Sorder, La Tabacalera, entre altres.