Ahir estava gaudint de la vida a la terrassa d'un bar i em van venir a la ment la Díaz Ayuso i el Ken Loach. No, no és que festegin, és perquè tots dos han posat el mateix títol a les seves pel·lícules: «Terra i Llibertat». A Madrid, la terra és l'alber, aquella mena de pols blanca de l'arena de les places de toros, i que també la podem trobar a alguna grada. Si això és la terra, la llibertat és una Mahou. Escriuré al Ministerio de Cultura per demanar que canviïn el títol a la peli del Ken Loach i li posin «Toros y Cerveza». Ho petaria!
Després he pensat que no, que l'Isa no voldria el guió del Loach perquè narra la vida d'un comunista. A ella la Covid no sembla preocupar-li massa, però té molta por que se li encomani l'esquerranisme dels rojos pudents. Us he de dir una cosa, Madrid és un lloc collonut, bonic i amb uns professionals de l'hostaleria que ja els voldrien a més d'un restaurant de la Costa da Morte. Us heu fixat que els cambrers de la capital gaudeixen de la seva professió? No com aquí, que estan tot el dia rajant de què han de servir copes perquè no hi ha una altra cosa. He dit servir copes? No, no em referia a la del futbol del preparao, més aviat als gintònics del Congrés. I és que els catalans som dolents, som el dimoni amb barretina. En el meu cas, que soc andalús, amb guitarra flamenca i «birratina». Hauríem de trobar el punt entremig entre la Villa y Corte i la Ciutat Comtal. Així, a La Muela, a Saragossa, s'hauria d'aturar l'AVE i que hi pugessin un bisbe i quatre capellans sota pal·li amb grans crucifixos per fer exorcisme als indepes que van a veure el «Museu del Pardo». Ui, m'he confós amb les lletres, que «tonto»!