«Hola, amigos, soy Coco». Avui us explicaré com funcionen els peatges. Del sou que cobres a final de mes, et treuen uns diners que van a l'Estat, que també es queda amb uns calés que l'empresa paga per tu. Si compres una tele al MediaMarkt, pagues l'IVA a l'Estat. Si reps uns diners del teu pare que ha mort, si vens un pis o si et toca la loteria, ells es queden una mossegada. La guardiola es va fent molt molt gran. Llavors, un dia, quan s'ha de fer una carretera llarga llarga i s'hauria de pagar amb aquesta guardiola, no ho fan perquè troben més interessant que la faci una empresa i que cobri als ciutadans que han pagat els impostos per fer aquella carretera i que segueixen pagant per fer carreteres. Així la guardiola segueix plena perquè no han de pagar als senyors que posen el quitrà. Quan l'empresa ha guanyat ja molts diners, ha de marxar, i la carretera es queda pels ciutadans, que ja no hauran de pagar.
«Papa, papa, i per què ara diuen que s'ha de seguir pagant? I per què a moltes zones d'Espanya no cal pagar?». «Calla i no facis preguntes impertinents!». Perquè l'Estat va construir aquelles autopistes de la guardiola. Però, si l'empresa no guanya prou, li hem de pagar 1.200 milions. Llavors, ara que l'empresa ja s'ha quedat amb els diners dels qui paguen per fer carreteres i per passar per les carreteres, s'haurà de seguir pagant perquè no es volen fer servir els diners de la guardiola per mantenir-les. «Així, papa, paguen per fer carreteres, paguen per passar per les carreteres durant quaranta anys i després continuen pagant per passar per les carreteres i per mantenir carreteres, no?» «Calla! Ets un impertinent, Florentinito!»