Avui, examen d'història: Quin va ser el primer tren que va circular a Espanya? Temps! Què? Heu cridat tots a l'hora: «El Barcelona-Mataró!». Suspesos! El primer tren espanyol va circular entre La Habana i Güines. Sí, amics, Cuba era una província Espanyola, que es va perdre. Ejem! Ejem! Quina tos més «tonta». No patiu, us aprovaré si llegiu tot l'article.
Ara ha arribat Ouigo per plantar cara als de Renfe en l'alta velocitat. Si voleu que us digui la veritat, ja soc gran i no tinc capacitat per retenir aquests noms estranys: Yoigo, Avlo, Ouigo... i per això els dic «els Déu-n'hi-do» i així no cal que memoritzi sigles. Doncs aquests dels trens barats, que arriben en la millor època pel negoci dels viatges, vénen de França. I quant fa que no teníem una empresa «de picoteo» a les nostres vies? Doncs des del temps en què es va redactar una constitució que no va arribar a publicar-se, el 1856... perquè Fraga encara no havia nascut, que sinó, vaja si arriba a la impremta! Els germans Pereire, financers gals, eren els propietaris de Caminos de Hierro del Norte de España, que va recollir les engrunes dels Rothschild, uns alemanys, que havien construït més vies que el Florentino, que en sap molt de camins de ferro per forrar-se.
Però diria que la Renfe no s'ofegarà al Sena. Dimarts, un d'aquests combois baratets del Déu-n'hi-do es va espatllar. Ohhh! Però, què ha passat? També tindrem impuntualitats i divorcis amb la senyora catenària en els trens de l'època liberal? Es veu que sí. Sabeu allò que va dir Sanchez «¿Y quién controla a la Fiscalía?». Doncs jo tinc una inquietud: Qui gestiona les infraestructures? No hi ha més preguntes, senyoria!