Les quotes de certesa

Mai, al llarg de la història, ha rebut l'ésser humà tanta informació a l'hora de conèixer el que suposadament esta succeint i, fins i tot, el que pot passar en el futur, malauradament, moltes d'aquestes noves es «traspassen» des d'un concepte d'influència directa en el fer i pensar d'aquesta ciutadania a la que es vol «enfocar» en funció d'uns interessos concrets, masses vegades desconeguts i sense concreció d'objectivitat al respecte.

D'entrada el que és evident és que conèixer el que succeeix és bo i amplia la nostra capacitat de discernir, també una altra cosa es si aquest «coneixement» el que fa és maquillar, tergiversar, manipular, etc., en funció d'opcions de poder, en cap cas democràtiques, i sí properes a altres conceptes que, com ens superen, en la majoria de casos, no coneixem.

Estem, per tant, establerts sobre una «certesa» a la que és difícil delimitar respecte de la seva credibilitat, és més, inclús, a vegades, se'ns ven com veritat oficial quelcom que queda molt lluny de la lògica i per sobre del sentit comú, això sí, perfectament delimitada i fonamentada en funció de «missatges» teledirigits i actors que, d'entrada, ens poden merèixer una bona credibilitat. La influència sobre la realitat, sigui la que sigui, és cada cop un exercici de poder per part d'aquells que el que volen és apropar-nos als seus interessos, ja siguin de caire polític, econòmic, social, etc., en definitiva, estem condicionats sobre la nostra manera d'entendre. L'exemple de la pandèmia, encara vigent, i les diferents alternatives per fer-li front son molt disperses, una altra cosa és conèixer els resultats objectius del que s'ha fet i si és possible millorar, cas de l'arribada de noves plagues en el futur, s'opta, exclusivament, per la raó particular «menyspreant» cap formula de síntesis compartida, amb el que això suposa «d'autoengany» en un punt vital pel nostre demà. Tornant a la meva reflexió sobre l'avaluació de la veritat, crec que cada cop serà més complicat arribar a l'objectivitat i, per tant, convertir-nos en una societat «teledirigida» s'anirà convertint en quelcom normal, on la manipulació, a tots els nivells, ens col·locarà en un espai on la llibertat, tantes vegades al·legada, quedarà com una qüestió teòrica, doncs l'evidència ens transportarà a un marc on tot serà relatiu i, el que és més greu, se'ns «dirigirà» en funció d'interessos poc clars, cap on convingui en cada moment, això sí, fent-nos creure que les nostres decisions son lliures i s'han pres amb plena capacitat de discernir. La «certesa», per tant, quedarà limitada «al que vulguem creure en cada cas» i, per tant, els condicionaments poden ser més influents en funció de moltes variables més properes al fet global que a la situació individual de cadascú de nosaltres.