Tranquils que no parlaré del bracet de Santa Tecla, el títol va més per l'acord de Junts pels Republicans. Perquè, ara que m'hi fixo, en comptes d'una gran abraçada, només s'han xocat el bracet. Són coses de la pandèmia, clar! Com a periodista-humorista, el tema de la santa hagués donat no només per fer un article sencer, sinó un monòleg d'una hora al Camp de Mart. Però, com que tinc amics a l'Església i em sap greu que s'enfadin per la meva irreverència, us ho diré baixet: com que m'he criat a Reus, sóc més de Sant Pere. No us fiqueu les mans al cap, pelacanyes, que un Tertulià que va néixer l'any 155 -quina casualitat!-, va escriure un evangeli apòcrif dient que Santa Tecla i Sant Pau eren amics. I tothom sap que Sant Pere i Sant Pau eren col·legues i sortien de copes (perdó, de Chartreusse) tots tres.
Estic decebut de l'acord, jo hauria volgut votar una altra vegada. Tan bonic que és això d'anar a un pavelló de meses amb numerets, posar-te gel alcohòlic a les mans i bufar quan veus com vas quedar a la foto del DNI. Després, amb la papereta a la mà, mirar a dreta i esquerra com una gasela bevent aigua a la Sabana no fos cas que vinguin els lleons. No, no em refereixo als apoderats dels partits. Ja, l'endemà, la situació torna igualment a la Sabana, perquè els lleons es maten per manar a La Selva... i també al Baix Camp, al Tarragonès i l'Alt Empordà. El Baix Llobregat no els interessa gaire, allà són més de votar tigres que lleons. Osti tu, ja semblo Samaniego escrivint faules. Bé, glòria pels que estan contents dels 700 anys de l'arribada del bracet de la patrona i també pels que estan contents que ERC i JxCAT vagin del bracet.