Un cop acabada la partida de Tetris al Parlament i ara que tothom està tranquil a Madrid amb l'Ayuso intermitent, ja no tinc a qui criticar. En aquest país pots dir que un polític és idiota i no et passarà res... però a ell tampoc! Així que al meu pobre cervell li passa com als de C's, que no saben ja què inventar, i li dic a la dona que m'apunti idees. He trobat un post-it que deia: «còmics», i m'he llençat a escriure del Joan Capri. Però després m'he creuat amb ella al passadís de casa (vivim junts, però no parlem) i m'ha preguntat pels «tebeos» «¿Tebeos?¿No me has escrito cómicos?».
Música. Servirà qualsevol cançó trista d'Àlex Ubago o la banda sonora de La Lista de Schindler. Tinc un pis que és un confessionari de la Catedral, petit i del segle XV. Així que he agafat un traster, això que ningú sabia què era fins que n'han fet una sèrie, com els Antidisturbios. Els trasters es paguen per metres, així que, apilant caixes, els d'Amazon són uns merdes al meu costat. Un camió m'ha portat tot el que ja no cabia a casa. Allò semblava una intervenció policial amb deu persones empenyent una porta, però, al final, amb l'ariet ho hem aconseguit. No cabia ja ni una agulla. Llavors, un tal Albert -deu ser un paio calent perquè li diuen el Rayo del Serrallo- m'ha regalat uns còmics antics perquè els guardés amb «carinyo». Gràcies, amic, però he hagut de trucar un regiment de Zapadores per encabir-los al traster. L'entrega ha estat també interessant: una noia amb ulleres de sol (devia ser la seva parella) m'ho ha entregat a una cantonada amb molta discreció. M'ha deixat anar la bossa a les mans «Aquí tienes lo tuyo». Us he de deixar que tenim el recompte a la presó.